José María Yturralde a la Galeria Miguel Marcos

Fins al 24 de febrer, la galeria Miguel Marcos de Barcelona exhibeix l’obra de José María Yturralde en una mostra que destaca per la sobrietat formal.

Horitzons, pintures recents, títol de la mostra, atorga tot el protagonisme a l’ús de l’espai i el color en l’obra de José María Iturralde.

Els primers treballs d’Yturralde (Conca, 1942) havien estat lligats al corrent artístic de l’art òptic. Una tendència que aviat va deixar enrere. Segons Yturralde, en la seva obra la forma aparentment va desapareixent. A les estructures geomètriques, les segueixen quadres en què el color es converteix en l’element primordial.

Aquesta aparent evolució cap a la desaparició de les formes i la importància del color i de l’espai és un reflex d’una inquietud personal de José María Yturralde. 

L’artista vol acostar-se a “l’espai primigeni, primari, relacionat amb la idea del caos, del buit, del desordre; aquesta idea una mica oriental del no-res que també és occidental i dels límits entre el que és i el que no és”, explica el mateix Yturralde.

En les creacions d’Yturralde, l’ús del color i la seva potència suggeridora adquireixen, per tant, un paper cabdal. La importància del color i de la seva repercussió en el nostre estat anímic ens remet a Rothko, que considerava que el color pur era el millor mètode per expressar emocions, i, al seu torn, a les teories sobre l’abstracció de Kandinski. Tots dos, com el mateix José María Yturralde, consideren que el color actua directament sobre l’ànima. 

Les obres exposades –Izar, Postludios, Dawn, Sirius o Horizon– ens provoquen profundes emocions i ens situen, en moltes ocasions, davant l’abisme de les grans nocions de l’estètica; és a dir, del sublim, el bell o l’infinit. 

La resposta a aquestes questions només sorgeix de l’experiència íntima entre el quadre i l’observador.

A la imatge, Bilham, 2011 de José María Yturralde.