Autoretrat, viatge al centre de tu mateixa

Una mala experiència en una sessió de fotos va ser la que va fer que desistís fa algun temps de tenir alguna foto meva ben feta. A la qualitat de ser poc o res fotogénica, es va sumar la de donar amb un fotògraf que semblava viure en èpoques passades, fent que l'àlbum de fotos que em va donar acabés directament en les escombraries. Sense més. 

En una d'aquestes recerques contínues de créixer en el camp de la fotografia, vaig donar amb un dels meravellosos cursos de Jackie Rueda, semblava que estigués fet per a mi: Autoretrat, viatge al centre de tu mateixa. Així que sense pensar-ho dues vegades em vaig matricular. El curs va durar 8 dies i va ser molt enriquidor. Però no va ser fins a mesos després quan em vaig decidir a provar. Ho tenia tot, càmera, trípode, comandament a distància i un flascó ple d'il·lusió per descobrir. Haig de reconèixer que la primera vegada que em trobava davant i darrere de la càmera alhora em vaig sentir molt rara. No sabia com posar-me. Fins que em vaig adonar que era un exercici solitari on els límits només estaven on jo els volia posar... 

Des de llavors totes les setmanes dedico una tarda a disparar i a experimentar. L'autoretrat és una experiència emocional i provocadora, és un dels desafiaments més interessants que ofereix la fotografia. És la suma d'imatge i sentiment, generats en el cap de l'espectador. Però si a això li afegeixes la frase o cita adequada al que vols transmetre amb la foto, llavors és quan tot cobra sentit. Un sentit especial, capaç de provocar sensacions a qui ho observa.