Rosa Torres exposa “La força del color” a l’Espai Cavallers

La galeria Espai Cavallers del carrer Cavallers 31 i 33 de Lleida presenta del 7 de febrer a l’1 de març l’exposició La força del color de Rosa Torres, artista que va col·laborar amb l'Equipo Crónica durant  alguns anys. Ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives tan en galeries privades com en institucions, destacant la Biennal de Venecia l'any 1982. A l’exposició es podran veure al voltant de 25 peces de diversos formats. Es tracta de peces realitzades amb acrílic sobre tela, però també hi haurà apunts previs que fa l’artista abans de realitzar la seva obra així com algunes de les seves serigrafies més recents. En la seva obra, que ha estat objecte de diversos estudis i assajos que figuren en la seva bibliografia, el tema destacat és el paisatge.

Així, Rosa Torres (València, 1948) té una la seva especial forma d'introduir-nos en paratges del nostre entorn i que aborda d'una manera molt especial i personal amb una visió a cavall entre la figuració i l'abstracció.Rosa torna incideix en el paisatge reduint-ho a la seva essència mínima i obtenint, com sempre, obres de gran bellesa formal en les quals els seus impactants colors, aquestes tintes planes tan seves, salten a les nostres retines. Taques de color, ressaltades amb traços negres se superposen en el llenç a manera de peces d'un trencaclosques en les quals descobrim les íntimes relacions geomètriques que existeixen entre els arbres, les muntanyes i de vegades també l'aigua. Segons Francesc Miralles, crític d’art: “El color no dóna  sentit a l’obra sinó que el color és l’obra”. Juan Bautista Peiró, en unes notes sobre Rosa Torres, deia que “la coherència en la pròpia obra no és sinó un correlat d'aquesta coherència interior que tot artista posseeix”. I això és el que es transmet en la insistència de la pintora en la seva línia de treball que fa que quan s'ha vist un quadre seu el proper el puguem reconèixer sense por a equivocar-nos. Peiró també diu: “I ho fa sense concessions. Allunyada de propostes a la moda, aprofundint amb decisió en el seu propi camí mitjançant la utilització depurada de recursos essencialment plàstics, compositius, formals, cromàtics, materials. Definint, contra vent i marea, el seu propi llenguatge pictòric.”