“Motor de modernitat. Grup R. Aquitectura, art i disseny” al MACBA

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) de Barcelona presenta l’exposició Motor de modernitat. Grup R. Arquitectura, art i disseny del 5 de febrer al 24 de juny, que analitza la repercussió que varen tenir les activitats d’aquest grup en la consolidació de la modernitat en l’arquitectura, l’art i el disseny catalans després de la Guerra Civil. Les construccions del Grup R, avui bons exemples del patrimoni arquitectònic modern, i les exposicions, concursos i debats que varen organitzar, van alimentar i internacionalitzar la cultura catalana acostant-la a les tendències i debats europeus. Aquesta exposició vol ressituar en el present un episodi central per entendre les tensions entre modernitat i avantguarda al nostre país, des de la segona meitat del segle XX fins als nostres dies.

El 21 d’agost de 1951 es constitueix a Barcelona el Grup R, una associació formada per un grup d’arquitectes amb l’objectiu de reflexionar, segons el primer dels articles dels seus estatuts, sobre «els problemes de l’art contemporani i en especial de l’arquitectura». Sota la lletra R, capitular de Renovació i Recuperació cultural i arquitectònica, el grup aplegava membres de dues generacions d’arquitectes: els que havien iniciat els estudis immediatament abans de la Guerra Civil, i els que ho van fer en acabar el conflicte. Aquestes dues generacions, que tenien com a principal referent el GATCPAC, s’unien sota l’interès comú de promoure una arquitectura internacional a partir del moviment modern, i rebutjaven l’arquitectura monumental feixista i acadèmica que imperava en l’època franquista.

En aquest primer moment, formaven el grup Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres, Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell, Joaquim Gili, Josep Pratmarsó, José Antonio Coderch i Manuel Valls. Més tard s’hi van afegir Manuel Ribas, Josep Antoni Balcells, Francesc Bassó, Guillermo Giráldez, Pau Monguió i Francesc Vayreda.

Durant la seva trajectòria, el Grup R va comptar amb la col·laboració de Ricard Giralt Miracle i de Joan Josep Tharrats per al grafisme, i de Francesc Català-Roca per a la fotografia.

Entre les principals activitats del Grup R hi havia les reunions periòdiques, on es discutien temes culturals i es comentaven projectes, i l’organització d’exposicions i concursos. El 1952 van realitzar la primera exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona, que acollia vint projectes dels integrants del grup i que els va obrir les portes a la intel·lectualitat catalana. La segona, el 1954, titulada Indústria i Arquitectura, els va acostar al món de la indústria, ja que també s’hi exhibien peces de disseny industrial, cosa que posava en relleu la seva voluntat de fomentar l’enriquiment entre disciplines artístiques. La tercera i la quarta exposició, els anys 1955 i 1958 respectivament, barrejaven treballs d’arquitectura, tant de components del grup com d’estudiants, escultura i peces de mobiliari. La quarta exposició, que va ser l’últim acte públic conjunt del Grup R, va comptar amb una gran quantitat d’obres exposades, de dimensions i temes molt diversos, que confirmaven la consolidació de l’arquitectura moderna en el context català.

Els concursos anuals entre estudiants d’arquitectura, la tercera de les activitats principals promogudes pel Grup R, van néixer amb l’objectiu d’implicar les noves generacions en la recuperació de la modernitat. Tot i que en el primer concurs només hi van participar alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, a la següent edició es va decidir incorporar-hi l’Escola de Madrid. Els estudiants de tots dos centres exposaven després els seus treballs a les Galeries Laietanes.

Des de la primera exposició, els membres del Grup R es van anar situant en els òrgans d’opinió de l’arquitectura catalana, el disseny i la cultura: la revista Cuadernos de Arquitectura, la direcció del Col·legi d’Arquitectes i el FAD. També van organitzar  seminaris sobre economia, sociologia i urbanisme, i el 1958 van crear el premi d’arquitectura del FAD i van fundar l’ADI-FAD, que a partir de 1960 va estar dirigida per antics membres del grup i es va convertir en un lloc que acollia alhora arquitectura, art i indústria.

Al començament dels anys seixanta, el Grup R va anar perdent impuls i les discrepàncies entre els seus membres sobre el camí a seguir es van fer cada cop més evidents, en consonància amb el debat que s’estava produint a escala europea. De tota manera, bona part dels objectius inicials plantejats ja s’havien assolit: la idea de modernitat estava assegurada i havien aconseguit integrar els debats i corrents internacionals al si de la cultura estètica del moment.

L’exposició posa de manifest la manera en què el Grup R, a través de l’ús dels mitjans de comunicació, les revistes, els premis i l’ocupació dels centres d’opinió, va crear un teixit d’influències que va acabar configurant l’estil modern en les diverses disciplines artístiques de l’època.

A la foto, apartaments a Torredembarra. Josep M. Sostres?1954-1957.?Foto Francesc Català-Roca. © Fons Fotogràfic F. Català – Roca – Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.