ArteLateral organitza sis exposicions amb motiu d'ARCOmadrid

ArteLateral i ARCOmadrid presenten una col·laboració mitjançant l'organització de 6 exposicions d'un mes de durada amb inici el dia 13 de febrer de 2014. Amb la idea d'expandir la fira ARCO més enllà del recinte d'Ifema, les galeries Michel Soskine, Galeria Cayón, Romero i Parra, Galeria Moisés Pérez d'Albéniz, Travessia 4 i Bacelos presenten obres dels seus artistes en els locals Lateral.

ArteLateral és un projecte artístic independent que neix de la conjunció d'interessos de quatre joves comissàries i l'empresa Lateral. A l'octubre de 2012 es va engegar aquesta iniciativa de mecenatge, que explica també amb el suport de Mahou, que el seu objectiu és promocionar l'art contemporani. L'escena artística del nostre país es troba en un moment de gran efervescència, en el qual són més necessàries que mai noves propostes creatives a nivell de gestió i producció artística. Mantenint aquesta recerca de nous creadors en el panorama espanyol, ArteLateral aspira a convertir-se en un punt de trobada entre artistes de diferents disciplines i el públic més ampli. En exposar fora dels circuits tradicionals, s'introdueix l'art en el quotidià, produint-se així una experiència estètica diferent per al públic.

Castellana, 89. Galeria Cayón presenta una escultura site-specific de David Magán. David Magán Moreno (Madrid, 1979) és escultor en vidre. Format a l'Escola d'Arts i Oficis de Madrid, on s'especialitza en el treball de la fusta i el ferro, aviat mostra un fort interès pel vidre. Resultat del seu aprofundiment en aquest àmbit és el desenvolupament d'una tècnica personal en la qual fusiona la compartimentació cromàtica mitjançant peces de vidre pla, característiques de la tradició vidriera, i una concepció espacial hereva dels procediments tant escultòrics com a arquitectònics. D'aquesta manera, les seves obres es converteixen en un continu procés d'experimentació amb els desenvolupaments que la llum i el color van traçant en el seu diàleg amb l'espai. Obertes o tancades, dinàmiques o estàtiques, cadascuna de les seves peces constitueix un complex joc on l'espectador s'enfronta a diferents possibilitats: o bé l'activitat i la fruïció contemplativa vinculades a les obres pictòriques, o bé el gir i les tensions que exigeixen les arts tridimensionals

Velázquez, 57. La galeria Michel Soskine presenta a Patrick Bailly-Maître-Grand. El fotògraf francès Patrick Bailly-Maître-Grand (París, 1945) desenvolupa el seu treball de manera totalment analògica i artesanal, prestant una atenció especial a la tècnica fotogràfica. La seva incessant investigació li ha convertit en un referent, sobretot en la tècnica del daguerrotipo. En aquesta exposició, Bailly-Maître-Grand juga amb la representació d'un llenguatge iconogràfic clàssic, amb naturaleses mortes que en ocasions freguen l'abstracció.

Castellana, 42. La galeria Romero i Parra presenta a Stefan Brüggemann. El treball de Stefan Brüggemann (Mèxic D.F. 1975) en Castellana, 42 combina enunciats textuals amb la seva exposició visual, jugant amb l'acció de llegir contraposada a la de veure. Encara que el text es ratlli i es dificulti la seva lectura amb objectes superposats, l'enunciat no deixa d'existir, ni de ser visible. Paradoxalment, l'efecte que aconsegueix l'exposició d'obres d'art en un restaurant és similar. L'observació de l'obra s'obstaculitza per una sèrie de supòsits aliens a l'acció de la contemplació: el tràfic de cambrers, el gaudi del menjar, una conversa interessant, una trucada de telèfon, una llum massa tènue. És un restaurant el pitjor lloc per penjar una obra d'art? La intervenció de Brüggemann en el local de Castellana, 42 qüestiona el poder del missatge en un espai destinat a la comunicació.

Fuencarral, 47. La galeria Travessia Quatre presenta una obra site-specific de Marco Rountree. Tota la carrera artística de Marco Rountree (Mèxic D.F. 1982) s'ha construït com una resposta pràctica a la pregunta qui és un artista? què fa un artista?. Si escau la idea de l'acte-formació és definitiva per entendre la idea de l'artista vocacional. L'atenció de Rountree es dirigeix a totes les coses, grans i petites, importants o insignificants, i és en les barreges i transformacions que els imposa on troba el sentit de la seva pràctica. En la seva utilització d'objectes i materials quotidians s'insereix la intenció explícita de “donar-los importància” mitjançant la seva conversió en objectes que ell mateix defineix com a decoratius. És aquesta idea d'ornamentació usada per a l'obra site-especific en Lateral, la que para Rountree converteix l'objecte o el material comú especialment, la que ho treu de el “món natural” i ho insereix en l'àmbit de l'art.

Pl. de Santa Ana, 12. La galeria Moisés Pérez d'Albéniz presenta un projecte site-especific de Miren Doiz. Durant els últims anys Miren Doiz ha desenvolupat un treball centrat en subvertir les maneres tradicionals de la pintura, una investigació sobre els seus límits que l'ha conduït a la pintura expansiva i a realitzar una obra multidisciplinària en la qual la pintura l'apropa a la fotografia, la instal·lació o l'escultura. La sèrie que presenta en el local de Santa Ana és No painting. Realitzada en l'estudi durant aquest any, partint d'uns collages realitzats anteriorment, es desenvolupa la idea de pintar sense pintura. Això l'obliga a transformar la seva manera habitual de fer, el gest es torna impossible i la paleta limitada. Com complement a aquesta sèrie presentarà una intervenció site-specific, també sense pintura, utilitzant les mateixes cintes adhesives a més de paper pintat i vinils.

Arturo Soria, 126. La Galeria Bacelos participa amb dos dibuixos de gran format d'Abigail Lazkoz (Bilbao, 1972), artista amb àmplia projecció internacional i característic estil. La petjada del color negre sobre fons blanc i controvertits personatges defineixen la seva obra. A més, s'exhibeixen dos dels homenatges de David Ferrando Giraut (la Corunya, 1978) a l'estètica publicitària dels primers anuncis de tecnologia. Un tocadiscs i una càmera de vídeo dels anys 80 en grandària pòster recorden l'entranyable encant de l'obsolet.