Cicle de conferències al MAC: Guerres i defenses en el món iber català

Del 28 d'octubre al 2 de desembre el MAC ha preparat un nou cicle de conferències vinculat a l'exposició actual del Museu d'Arqueologia de Catalunya, titulada Enigma Iber. Arqueologia d'una civilització.

Gràcies a les fonts clàssiques se sap que els ibers eren bons guerrers i estaven ben preparats i per aquest motiu varen ser contractats com a mercenaris. Les darreres troballes d'armament i les estructures defensives dels poblats ens en donen bones representacions i alhora permeten determinar la complexitat i eficàcia de les estructures de defensa.

La programació de ponències són:

La fortificació ibèrica d'Ullastret: funcionalitat i simbolisme d'un complex defensiu de caràcter monumental, a càrrec de Gabriel de Prado
28 d'octubre, 19 h. Moderador: David Asensio

La fortificació que protegia la ciutat ibèrica d'Ullastret, i especialment el nucli d'hàbitat del Puig de Sant Andreu, disposava d'un sistema defensiu d'una gran singularitat i importància que ha estat posada de manifest en nombrosos estudis específics o publicacions de síntesi.

Des de les primeres campanyes d'excavació en aquest conjunt arqueològic, a finals dels anys quaranta del segle passat, l'estudi i valoració de les estructures defensives ha estat sovint un dels objectius prioritaris en la programació de la recerca. En aquest sentit, cal destacar que en aquests darrers anys la realització de diverses intervencions arqueològiques de prospecció geofísica, complementades amb sondejos estratigràfics, i excavació en extensió han permès la descoberta i documentació d'un monumental fossat i d'altres estructures avançades a la mateixa muralla que protegien el vessant occidental del Puig de Sant Andreu.

Les noves dades obtingudes per la recerca, amb relació al conjunt defensiu d'Ullastret, permeten revisar la qüestió relativa a la dualitat implícita a les fortificacions ibèriques en la qual la funcionalitat i el simbolisme són presents però en proporció desigual i difícil de precisar.

Gabriel de Prado és arqueòleg i des de l'any 2012 responsable de la seu d'Ullastret del Museu d'Arqueologia de Catalunya, que s'ocupa de la gestió de la ciutat ibèrica d'Ullastret i del seu museu monogràfic.

Ha participat i codirigit la recerca desenvolupada durant les darreres dues dècades als assentaments ibers d'Ullastret que, entre altres investigacions, ha privilegiat l'estudi de l'urbanisme i el sistema defensiu del conjunt i també la recuperació, en l'àmbit científic i patrimonial, de l'àrea sacra del Puig de Sant Andreu, en el marc de projectes de recerca propis del MAC o de col·laboració amb entitats i organismes de caràcter nacional o internacional.

La seva línia d'investigació personal s'ha centrat en l'estudi de l'arquitectura defensiva en època ibèrica al nord-est peninsular, així com la possible influència que sobre aquesta varen exercir els pobles colonials del Mediterrani central i oriental. Per aquest motiu, ha realitzat diverses estades de recerca a l'estranger, en diferents períodes, especialment a l'Università di Palermo (Itàlia) i al CNRS a Montpellier (França).

Activitat gratuïta. La conferència serà via Zoom.

Els sistemes defensius de l'oppidum laietà de Burriac, a càrrec de Joaquim Garcia
4 de novembre, a les 19 h. moderat per David Asensio

L'oppidum ibèric de Burriac fou sens dubte el centre del polític de la Laietània ibèrica. Està situat en la capçalera de la vall de Cabrera de Mar, un petit enclavament geogràfic que aglutina la diversitat més gran tipològica de jaciments d'època ibèrica de tota la Laietània. L'oppidum de Burriac, d'unes 10 hectàrees de superfície, és un nucli urbà fortificat, del qual només s'ha excavat aproximadament un 5% de la seva extensió. El sistema defensiu de l'oppidum consta d'una extensa muralla, que disposa de diferents torres de defensa i de portes fortificades, una de les quals, la meridional, s'està excavant en els darrers anys. A partir de l'estudi d'aquest sistema defensiu i de l'anàlisi de les panòplies d'armament trobades en les necròpolis de la vall es pot fer una aproximació al coneixement del món defensiu i militar d'aquest important jaciment ibèric català.

Geografia i Història per la UB i doctor en història per la mateixa universitat. Arqueòleg municipal de l'Ajuntament de Mataró des de l'any 1990. Actualment director de les excavacions arqueològiques que anualment es fan als jaciments de la vil·la romana de Torre Llauder i a l'oppidum ibèric de Burriac, en el marc de projectes de recerca.

Activitat gratuïta. La conferència serà via Zoom.

Caracterització de les fortificacions ibèriques al curs inferior de l'Ebre Occidental: els casos de Coll del Moro, de Gandesa i Sant Antoni de Calaceit, a càrrec de Rafel Jornet
11 de novembre, a les 19 h. moderat per Núria Molist.

Un diàleg entre sistemes defensius i ideologies de poder

Molts dels assentaments ibèrics del curs inferior de l'Ebre es caracteritzen per la construcció d'estructures defensives de gran envergadura —amb relació a les dimensions de l'hàbitat— on, grans torres circulars o semicirculars, destaquen sobre el conjunt de l'aparell emmurallat. Aquest model regional —com el defineixen alguns autors— no respon exclusivament a criteris poliorcètics, sinó que també és la materialització arquitectònica d'unes estructures de poder, amb arrels profundes a la Primera Edat del Ferro, que utilitzen la monumentalitat amb finalitats ideològiques. La revisió del nucli fortificat ibèric de Sant Antoni de Calaceit i les darreres excavacions al Coll del Moro de Gandesa ens permetrà endinsar-nos en l'origen i desenvolupament de les fortificacions ibèriques al marge dret del riu Ebre, en la seva singularitat i, en darrera instància, l'adaptació que suposarà el conflicte bèl·lic de la Segona Guerra Púnica i el nou marc polític i cultural de la romanització.

Rafel Jornet Niella és professor associat al Departament d'Història i Arqueologia la Universitat de Barcelona i d'Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra; també és membre de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva recerca es desenvolupa fonamentalment a la UB i està vinculada al GRACPE (Grup de Recerca sobre l'Arqueologia de la Complexitat i els Processos d'Evolució social) que té com a objectiu general estudiar els processos de canvi sociocultural que condueixen a la formació de les societats complexes en especial atenció al nord-est d'Ibèria, on hi dirigeix excavacions en diversos jaciments arqueològics. La seva tesi doctoral estudià aquest fenomen molt especialment entre les poblacions preibèriques i ibèriques del curs inferior de l'Ebre, fonamentalment a les comarques del Matarranya i la Terra Alta, treball publicat en una monografia del MAC (15).

Activitat gratuïta. La conferència serà via Zoom.

La guerra entre els ibers en un context Mediterrani a càrrec de Fernando Quesada, el 18 de novembre a les 19 h. moderat per Jordi Principal.

Activitat gratuïta. La conferència serà via Zoom.

Samalús, a càrrec de Marc Guàrdia
25 de novembre, 19 h.

Activitat gratuïta. La conferència serà via Zoom.

Les defenses d'una capital ilergeta: noves dades sobre la recerca al Molí d'Espígol, a càrrec de Jordi Principal.
2 de desembre, 19 h.

El Molí d'Espígol hauria estat una de les ciutats més importants dels Ilergets, un centre econòmic, ideològic i polític de primera magnitud, que podria perfectament aproximar-se a la idea de capitalitat.

Les darreres recerques efectuades al jaciment s'han centrat en els espais perimetrals de la ciutat. Han permès obtenir noves dades entorn del seu sistema defensiu durant l’època dels Ilergets, moment àlgid del seu desenvolupament, i que porten a qüestionar algunes de les idees preconcebudes que es tenia del jaciment i a accentuar la monumentalitat de la seva arquitectura.

Es durà a terme un recorregut per les diferents fases del jaciment, tot concentrant-se en l’evolució de les seves defenses, des de la primera edat del ferro fins al temps dels Ilergets.

Activitat gratuïta i 100% presencial (MAC - Barcelona).

Cal inscriure-s’hi prèviament al tel. 93 423 21 49 | macvisites.acdpc@gencat.cat