La mostra temporal Art Sonor? de la Fundació Miró que s’inaugurarà el 26 d’octubre, investiga la petjada de l’element sonor en les arts plàstiques del segle xx. Comissariada per Arnau Horta amb la col·laboració de Martina Millà, l’exposició repassa la progressiva sonorització de l’objecte d’art, procés que es remunta a finals del segle xix — principalment en el camp de la pintura— i culmina al llarg de les darreres dècades del segle xx amb la consolidació de l’art sonor.
Durant aquest període, els fenòmens sonors es van convertir en una font d’inspiració constant i una eina utilitzada àmpliament per un gran grup d’artistes dedicats a la renovació de la pràctica artística. L’objectiu de l’exposició, que compta amb el patrocini exclusiu de la Fundación BBVA, és identificar els diferents tipus de manifestacions sonores en les arts visuals, així com també oferir una cronologia de la sonorització gradual de l’objecte d’art al llarg del segle xx. Art Sonor? examina especialment el paper de la música com a factor determinant en la transició de la figuració a l’abstracció en el camp de la pintura en les obres de Kupka, Ciurlionis, Delaunay, Survage, Miró o Tinguely, entre d’altres. Però la mostra aborda també la realitat inversa: com a mitjans del segle xx molts compositors es van inspirar en les arts visuals per desfer-se de la rigidesa de la partitura i les metodologies tradicionals de la composició.
En la seva última secció, l’exposició inclou obres explícitament sonores d’artistes com Rolf Julius —abocat a explorar les correspondències entre colors, formes i so— i Laurie Anderson, Paul Koss o William Anastasi, entre d’altres, que van utilitzar el so com a eina en el procés per desmaterialitzar l’objecte d’art. La selecció d’obres comprèn pintures, gravats, partitures, pel·lícules, escultures, instal·lacions i diversos tipus de documentació gràfica i audiovisual que il·lustren la contínua i rica conversa entre l’element visual i el sonor en l’àmbit de les arts plàstiques al llarg del segle xx.
A la imatge, detall d'una peça de John Baldessari.