"La Retirada-Exilis" de Guerrero Medina al MUME i Populart

El MUME, en col·laboració amb l’Associació Cultural Populart, presenta l’exposició La Retirada-Exilis de l’artista Guerrero Medina. 

El 8 de febrer de 1939, la caiguda de Figueres en mans dels rebels franquistes tancava un cicle de gairebé tres anys de lluita i resistència contra el feixisme. La Guerra Civil espanyola arribava a la seva fi a Catalunya. Tan sols dos dies després havia culminat el que serà un dels èxodes de refugiats més gran del segle XX. Quasi mig milió de persones –el gruix de l’Exèrcit Popular a Catalunya juntament amb infants, dones i gent gran– va creuar la frontera francoespanyola en la seva franja més oriental, és a dir des de la Cerdanya fins als últims espadats de l’Albera marítima. La llibertat havia estat esclafada i començava un penós i llarg exili.

Enguany es commemora el 75è aniversari d’aquests esdeveniments esmentats succintament. Arran d’aquest fet, el Museu Memorial de l’Exili, com a espai de referència a l’entorn de la memòria de l’exili republicà, proposa per aquest any 2014 un seguit d’activitats centrades en aquesta èfemeride. Justament, 75 anys després dels fets, programa, en col·laboració amb l’Associació Cultural PopulART de Capmany, la inauguració d’una exposició de José María Guerrero Medina. Aquesta mostra, ideada per Francesc Carbonell, té un caràcter simultani ja que l’obra s’exhibirà en dos espais de l’Alt Empordà, el MUME i l’Associació Cultural PopulART.

Aquesta exposició forma part de les activitats programades (més informació dins la secció programació cultural de www.museuexili.cat) per commemorar el 75è aniversari del gran èxode republicà del febrer de 1939.

L’aposta pictòrica de Guerrero Medina ens aproxima emocionalment al drama de l’èxode, a la fractura i la ferida exíliques. En les seves obres, a vegades, la perspectiva és col·lectiva i colossal com és el cas del quadre “Campo de concentración en Argelès” (2008), un oli sobre tela de 250 x 400 cm; altres, la perspectiva es focalitza en una persona, com succeeix en els dibuixos de tinta sobre paper on les cares desfigurades expressen l’angoixa de l’estranyament. Alhora, és destacable el fet que la composició seriada i repetida dels dibuixos fa encara més remarcable la deshumanització present en aquest exili de 1939 i en tots els exilis, així com també en l’experiència de l’internament, que va tenir en els camps de concentració el seu màxim exponent.

Les pinzellades meditatives de José María Guerrero Medina (Jaén, 1942) ens traslladen, paradoxalment, d’una manera passional i amb gran potència plàstica a aquest episodi històric del qual ara es commemora el 75è aniversari. L’emotivitat reflexiva dels seus llenços i dibuixos contribueix a la possibilitat de repensar en clau humanística i democràtica el nostre passat recent i establir nexes amb la nostra actualitat, no exempta de dificultats, tant per superar l’herència patològica de la manipulació històrica imposada pel franquisme, com per evitar que la indiferència i la banalització ens facin insensibles a fenòmens com la violència política i els desplaçaments forçosos de població.

En el treball pictòric de Guerrero Medina hi ha un ferm compromís cívic. Ell mateix explica quines són les motivacions que el van portar a reflectir l’experiència de l’exili republicà i de quina manera s’ho va plantejar: “Per a realitzar aquestes obres m'he basat en les imatges dels que van estar allí, des del primer moment, o sigui les dels reporters. En la meva obra gairebé mai parteixo de fotografies. La fotografia, per a mi, ha estat molt interessant en altres àmbits, però jo sempre he partit de l'observació, de la meva memòria, de la meva pròpia experiència.