El Museu Guggenheim Bilbao recorre el treball de Thomas Struth

El Museu Guggenheim Bilbao presenta, del 2 d'octubre del 2019 al 19 de tener del 2020, l'exposició Thomas Struth, un viatge complet per l'innovador treball al llarg de cinc dècades d'un dels fotògrafs europeus més influents de la postguerra, l'evolució artística s'ha vist marcada per les preocupacions socials. Les imatges de Thomas Struth (Geldern, Alemanya, 1954) tenen un caràcter distintiu per les preguntes que plantegen, al voltant de temes com l'espai públic, els llaços familiars, la naturalesa i la cultura, o els límits de les noves tecnologies. Així, Struth aborda qüestions fonamentals com la inestabilitat de les estructures socials o la fragilitat de l'existència humana a través imatges amb una elegància formal que susciten la participació i empatia del públic cap a aquests temes.

L'exposició connecta les primeres idees de Struth, presents en el material d'arxiu recopilat per l'artista, amb els seus grups d'obres acabades com Llocs inconscients (Unconscious Places), Públic (Audience), Fotografies de museus (Museum Photographs), Noves images del paradís (New Pictures from Paradise), Aquest lloc (This place).

Les imatges de Thomas Struth (Geldern, Alemanya, 1954) tenen un caràcter distintiu per les preguntes que plantegen, al voltant de temes com l'espai públic, els llaços familiars, la naturalesa i la cultura, o els límits de les noves tecnologies. Així, Struth aborda qüestions fonamentals com la inestabilitat de les estructures socials o la fragilitat de l'existència humana a través imatges amb una elegància formal que susciten la participació i empatia del públic cap a aquests temes.

Les relacions entre aquests treballs ressalten la capacitat d'Struth per combinar l'anàlisi amb la creació fotogràfica en múltiples subjectes i mitjans, donant com a resultat imatges poderoses.

Sent estudiant de l'Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf entre 1973 i 1976, Thomas Struth va començar a fotografiar els carrers d'aquesta ciutat, al principi amb una càmera de 35 mm i posteriorment amb càmera de plaques de gran format. A l'any següent, durant una estada de nou mesos a Nova York, va fer fotografies dels seus carrers en diferents barris, captant la seva essència i el seu ambient. En les imatges que pren posteriorment en altres ciutats, Struth abandona la perspectiva central dels treballs anteriors i fotografia edificis i paisatges urbans, presentant diferents tipus de desenvolupament social i econòmic de manera concentrada.

Al començament dels anys vuitanta, Thomas Struth va treballar amb el psicoanalista de Düsseldorf Ingo Hartmann, que utilitzava fotografies de família dels seus pacients com a part de la seva teràpia. En un projecte conjunt, Struth i Hartmann van seleccionar al voltant de seixanta d'aquestes imatges i Struth les va reproduir ampliades formant un conjunt uniforme d'imatges en blanc i negre. Aquest projecte d'investigació visual constituirà, més endavant, la base de la sèrie de retrats de família que va sorgir a mitjans de la dècada de 1980 com a manera d'agrair la seva hospitalitat a algunes persones amb les que Struth es va allotjar durant les seves estades a Edimburg i Yamaguchi. Els retrats de Struth no són instantànies, sinó el resultat de sessions formals durant les quals les persones que posen es familiaritzen amb la càmera. Les imatges donen peu a diferents interpretacions, i mostren tant el context social de la família com la semblança existent entre els seus membres. El fotògraf aconsegueix captar cadascuna de les persones no només en la seva individualitat, sinó també com a part d'una estructura familiar.