Wols (Alfred Otto Wolfgang Schulze, 1913, Berlín - 1951, París) és una de les figures més enigmàtiques de l'art del segle XX. Malgrat l'originalitat, brillantor i influència posterior del seu treball, el seu llegat s'ha vist envoltat per certa aura d'artista “maleït” i ha estat postergat a un segon pla per altres noms més sonors per al gran públic.
L'exposició Wols: el cosmos i el carrer, organitzada pel Museu Reina Sofia, aprofundeix en la recuperació dels discursos dispersos de l'art europeu sorgit en el traumàtic període de la postguerra mundial i rescata, a través d'unes 90 obres, la singular contribució artística de Wols.
La mostra del Museu Reina Sofia de Madrid resulta única, ja que, a més d'enllaçar la producció de Wols amb la mateixa col·lecció del Museu -que compta amb obres del creador alemany-, s'ha concebut no com una retrospectiva amb estructura cronològica sinó com una exposició concentrada al mateix temps en els dos focus principals del seu quefer artístic.
D'una banda, repassa els dibuixos, gravats, aquarel·les i olis “abstractes” produïts per Wols, tant durant la Segona Guerra Mundial com en la postguerra, quan l'artista suportava una vida precària a França. Per un altre, revisa els seus treballs fotogràfics, realitzats abans del conflicte bèl·lic, entre 1932 i 1938.
El Cosmos “és sinònim dels seus exquisits dibuixos, la creació d'una visió de l'energia universal que s'expressa en fluïdes construccions de formes biològiques i orgàniques. El carrer representa el quotidià, el terrenal, els detalls pràctics de l'existència humana que revelen les fotografies de Wols” apunta Guy Brett, comissari de l'exposició en el catàleg editat per a l'ocasió.
Wols, el prestigi del qual va sorgir molt després de la seva mort prematura, és conegut principalment per la seva faceta de pintor associat als orígens de l'informalisme. Al costat de la pintura, va produir un segon grup d'obres, les fotografies, que fins a la data han suscitat menor interès del que realment mereix. Aquest fet resulta encara més sorprenent si es té en compte que Wols va treballar sobretot com a fotògraf durant més d'una dècada i que la seva manera de fotografiar, inequívocament personal, guardava una important relació amb la seva obra pictòrica i gràfica que l'exposició tracta de destacar.
Es tracta, en definitiva, d'una exposició tant per ser pensada com per ser mirada i en el recorregut de la qual ens guiaran paraules de l'artista, que mostra la seva complicitat amb l'espectador en afirmar que “veure significa tancar els ulls”.
“Si considerem les circumstàncies que van contribuir a formar l'obra de Wols en les diverses etapes, així com les seves preocupacions i sensibilitats, s'aprecia en ella un joc continu entre l'abstracció i la figuració. Un dels seus trets especials és que abasta tant la fotografia com la pintura. En cert sentit, més enllà dels diversos procediments tècnics que es requereixen en un i un altre mitjà, el grau d'abstracció de les fotografies «figuratives» és gairebé equiparable al grau de figuració dels dibuixos, aquarel·les i gravats «abstractes».
En l'organització d'aquesta exposició, el Museu Regna Sofia ha optat per presentar l'obra en funció de dos tipus diferents de “grafisme”: el de la llum (fotografia) i el de la línia (dibuix). Al seu torn, les prop de 90 obres que la componen estan distribuïdes en tres àmbits diferents. D'una banda, un dels espais habilitats recull una selecció de 41 dibuixos i aquarel·les de Wols, així com una desena de llibres d'autors com Sartre o Artaud il·lustrats amb gravats seus. Un segon apartat alberga una reduïda però rigorosa selecció de sis de les obres realitzades entre 1946 i 1949 en les quals Wols va treballar a una major escala de grandària, els olis. En el tercer es recullen 29 fotografies.
L’exposició se celebrarà del 13 de febrer al 26 de maig al Museu Reina Sofia de Madrid.
A les imatges, a dalt, detall de "Sense títol", 1941-1942; a sota, "Sense títol" tambè coneguda com "It's All Over" i "Muñeca pepona sobre los adoquines" .