"Megafone.net" d'Antoni Abad al MACBA

“Porque tal vez lo que un narrador tenga que intentar expresar de un modo exacto sea su visión del mundo, lo que entiendo que comporta la tarea gigante de haber fumigado antes todas las verdades que no son propias sino de otros y no perder de vista que el lenguaje puede conmover cuando es testimonio de una conciencia única”. Enrique Vila-Matas, Ser nosotros mismos. Diari El País

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) presenta, del 21 de febrer al 24 de juny, l’exposició d’Antoni Abad Megafone.net, un dispositiu comunitari de publicació mòbil a la xarxa, que, iniciat l’any 2004, convida persones amb risc d’exclusió social a expressar-se entorn de la pròpia problemàtica i evidenciar la ceguesa que embolcalla, sense cap concessió, el món contemporani. Les limitacions d’aquests col·lectius, situats en el llindar de tota societat, i la mirada crítica d’Antoni Abad (Lleida, 1956) –que relativitza la figura de l’artista com a geni creador– són l’eix vertebrador d’aquest treball que, a manera de net-working, ha anat nodrint-se d’experiències anònimes. El col·lectiu dels taxistes a la ciutat de Mèxic DF, els gitanos de Lleida, les persones desplaçades i desmobilitzades a Colòmbia, els joves dels campaments de refugiats del Sàhara, o els immigrants del barri de Queens a Nova York, en són alguns dels projectes desenvolupats al llarg de deu anys, quatre dels quals, foren realitzats per persones amb situacions visuals i funcionals diverses, que amb l’ajuda de telèfons amb GPS, fotografiaren els obstacles i barreres arquitectòniques del territori per dibuixar a temps real, al web del projecte, un mapa de la inaccessibilitat de les seves respectives ciutats. En aquest context de denúncia, de donar veu a persones que viuen en la penombra d’un no-lloc que desdibuixa les línies frontereres del seu entorn més immediat –físiques i mentals–, l’artista actua com a autèntic moderador d’un procés de treball que s’inicia amb una reunió presencial precedida d’un projecte d’investigació, en què els membres participants són els veritables narradors del seu propi guió.

A la imatge, telèfons mòbils utilitzats pels immigrants nicaragüencs a San José de Costa Rica, 2006.