Cerdà i Jeanmart dedican una exposició a Kafka al Palau Solterra

El Palau Solterra de la Fundació Vila Casas de Torroella de Montgrí presenta fins al 27 d’abril del 2014 una exposició dedicada a l’escriptor txec d’origen jueu F. Kafka (Praga, imperi austrohongarès, 1883-Kierling, Àustria, 1924) i la seva relació amb la seva ciutat natal. Els creadors d’aquest projecte són els artistes conceptuals Jordi Cerdà (Barcelona, 1949) i Claude Jeanmart (Soisy, França, 1937), que solen treballar junts des de fa catorze anys. L’anterior mostra en la qual van intervenir conjuntament va ser fa dos anys, a l’Espai Betúlia de Badalona, amb la mateixa temàtica.

Ara, a través de l’Observatori K, els artistes s’endinsen plenament en el món kafkià, on intercanvien les seves pròpies experiències gràcies a la incorporació d’imatges diferents però amb aspectes unificadors, com ara una mena de cadàvers exquisits, o el que és el mateix, fer una relectura del tema tractat, tal com feien els surrealistes.

L’exposició es divideix en cinc apartats o plafons, amb 18 imatges grans i petites cadascun. Aquestes reiteracions d’imatges fan referència a les obres literàries de Kafka: La metamorfisi, El procés, El castell o En la colònia penitenciària. Solen emprar diverses tècniques fotogràfiques, com per exemple reproduccions, manipulacions, fotomuntatges, el collage, la pintura i els objectes.

Tal com ha succeït en  exposicions anteriors de Jordi Cerdà i de Jeanmart, hi apareix el metallenguatge i la poesia visual, i s’estableix un diàleg entre el que està permès i el que està prohibit, en què la figura d’un personatge com ara Kafka, de marcada tendència existencialista i en el qual la soledat, l’angoixa, el patiment o la frustació són evidents, serveix per explicar qüestions fonamentals relacionades amb l’ésser humà, com són l’opressió, la manca de llibertat, l’abús de poder, la tortura o la falta de diàleg. Podríem assegurar que en aquesta exposició, si es vol anar més enllà conceptualment, trobem més situacions polítiques que no pas socials i literàries com en obres anteriors, en què personatges reals, com per exemple Duchamp, Magritte, Brossa, Kosuth, o ficticis, com ara el Quixot, eren els seus principals protagonistes.

Pilar Parcerisas assenyala en el catàleg que Kafka “crea un món misteriós i estrany on l’escriptura funciona com una màquina de consolació redemptora i, alhora, com a implacable observatori dels fets”. Des d’un observatori molt personal, aquests dos artistes han sabut plasmar a través de la imatge els aspectes relacionats amb l’angoixa i les situacions grotesques o que no s’acaben de comprendre... o sigui: el mon kafkià.

A la imatge, La metamorfosi, 2007. Paral·lelismes.