Una vegada més, la Fundació Arranz-Bravo dóna veu a les generacions més joves amb l’exposició –oberta del 15 de gener al 16 de març– Morfologies, de Laura Ariño, una escultora emergent, alumna de la Facultat de Belles Arts, que busca la depuració de les formes, l’essència de les coses, de l’home i el món; que dóna forma a la solitud, a la incomprensió, a la mort. La seva obra esdevé una reflexió sentida del pas del temps i la dificultat de l’existència humana. Tot expressat amb un llenguatge metafòric basat en el concepte de metamorfosi. Una exposició sintètica però intensa, amb poc més d’una desena d’obres, algunes de les quals realitzades expressament per a aquesta exposició. Des d’una instal·lació d’inspiració animal fins a la peça Cornu, guardonada amb el premi Pere Jou de Sitges 2012, una obra de ferro, treballada a cop de martell, tal com ho feien els antics calderers, una espiral ascendent, hermètica, com una larva on l’ànima està en constant canvi.
Una metamorfosi que va prendre vida durant la performance Rastres vitals, de la ballarina i actriu Laura Calvet, que es dugué a terme durant la inauguració, el passat 15 de gener. Una interpretació poètica, rítmica i sentida de l’obra d’Ariño, una reflexió dinàmica del concepte de metamorfosi explicitada a través del gest, la música i el ball.
Aquesta és, en definitiva, la carta de presentació de Laura Ariño en el món de l’art. Amb un catàleg profusament il·lustrat, amb un text introductori de Bernat Puigdollers, en què es plantegen les eines necessàries per entendre l’obra, Ariño mostra amb els quaderns exposats el procés creatiu de les seves obres. No té res a amagar. La seva obra és sincera, directa, clara, i, així, tal com és, ens la mostra a cor obert, bategant davant els nostres ulls.