La Galeria H2O prepara “Oh yeah!! d’Olaf Pla Gracia

Del 20 de març al 17 d’abril la Galeria H2O del carrer Verdi, 152 de Barcelona presenta Oh Yeah!! d’Olaf Pla Gracia. Oh yeah!! és una forma d’entendre el món en instantànies dins el camí en el qual s’inicia Olaf Pla Garcia als sis anys quan assisteix a un concert de Rock&Roll a León. Arribant a Barcelona, a finals dels 70’, s’imbueix dels clàssics musicals dels 50’, per què, com ell mateix diu “Encara que sembli estúpid, alguna cosa tan senzilla com la paraula Rock and Roll ha estat i és part important de la meva vida”. Servint-se d’una tècnica tradicional analògica i realitzant alguns tiratges en blanc i negre en el seu propi laboratori, Olaf Pla Gracia integra per primera vegada el color a Oh Yeah!!. La intenció de retratar aquest món clàssic de manera directa, des de l’estómac, sempre atent i ràpid al detall fugaç, determina que la tècnica narrativa idònia és la que li ensenya la seva mare (Belita Gracia), membre ja de la tercera generació de la saga de fotògrafs Gracia. Una factura clàssica d’entendre la imatge amb un ventall de recursos i punts de vista, llargament contrastats, suficients en el seu cas per aportar una visió personal d’una actitud, minoritària avui en dia però present, d’afrontar la vida.

Olaf Pla Gracia (Lleó, 1962). Quarta generació de fotògrafs a la família Gracia, amb origen a Germán Gracia, besavi de l’autor i condeixeble de Sorolla, el seu avi Pepe Garcia, i la seva mare Belita. L’amor per la fotografia li ve des de petit, quan veia l’avi a l’estudi rodejat de càmeres i líquids com si d’un alquimista es tractés. La seva faceta artística es basa en tres pilars temàtics: el rugbi, esport amb una gran tradició a la seva família; els viatges i el Rock and Roll. Entén la fotografia com a forma de plasmar l’emoció de viure, captant el que li transmet una imatge en un precís instant i implicant-se de tal forma que part de la seva persona es veu reflectida en el que està vivint, en el que té davant. Ha col·laborat com a fotògraf i escriptor en diverses publicacions al llarg dels últims anys, en revistes de motos com Moto Clásica, Motociclismo Clásico i Custom Machines, de Custom i Rock and Roll com Custom Garaje i El Diablo Magazine, revistes esportives com Esforç, científico-culturals com Cáñamo amb articles de caràcter antropològic-social o publicacions de cine com Cinema Visión. Totes elles els hi ha permès compaginar a la perfecció la fotografia digital amb l’analògica.