“Retrat del meu pare”, de Dalí, candidata a “pintura universal a Barcelona"

L’obra “Retrat del meu pare”, de Salvador Dalí (Figueres,1904-1989), realitzada el 1925, ha estat nominada a “pintura universal a Barcelona”. La pintura está ubicada al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Salvador Dalí va fer la seva primera exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona l'any 1925, abans de fer el seu primer viatge a París i de decantar-se cap al surrealisme. Una de les pintures més destacades de la mostra, considerada una de les millors de la seva etapa de joventut, és aquest retrat del seu pare. Dalí va concentrar en l'expressió severa del rostre i, especialment en la mirada incisiva i penetrant, la forta personalitat del pare, notari de Figueres, amb el qual mantenia una relació difícil. El domini tècnic que en aquell moment havia assolit el jove pintor s'aprecia en els perfils dibuixats amb nitidesa, en el tractament de la llum i les ombres, o en la potència expressiva de les tonalitats sòbries.

Fins ara han estat nominades a “Pintura universal a Barcelona” les següents obres: L’absis de Sant Climent de Taüll (1123) del Mestre de Taüll (MNAC); La vicaria (1870) de Marià Fortuny (MNAC); Terrats de Barcelona (1903) de Pablo Ruiz Picasso (Museu Picasso); Llibre-Mur (1990) d’Antoni Tàpies (Fundació Tàpies); Pintures murals (1929) de Josep Maria Sert (Ajuntament de Barcelona); L’Estel matinal (1940) de Joan Miró (Fundació Joan Miró); Composició (1972) de Josep Guinovart (Can Framis, Fundació Vila Casas); Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem (1897) de Ramon Casas (MNAC); 7 de novembre, 1971 (1971), d’Antoni Tàpies (Parlament de Catalunya); Pintures murals de la parròquia de Sant Andreu de Palomar (1956-1960), de Josep Verdaguer (parròquia de Sant Andreu de Palomar); Mare de Déu dels Consellers (1445), de Lluís Dalmau (MNAC); Retrat d’una vaileta (1919), de Joan Miró (Fundació Miró) i Retrat del meu pare (1925), de Salvador Dalí (MNAC).