Jordi Abelló presenta “Com pinta el temps” als millors museus del món

L’artista reusenc Jordi Abelló Vilella culmina la seva exposició d’imatges “Com pinta el Temps. A la recerca del millor pintor” amb una carta adreçada als principals museus d’arreu del món sol·licitant-los que acullin a les seves instal·lacions la prolífica i singular obra. “Com pinta el temps” consta de 14.000 imatges capturades amb mòbil i Leica per l’artista en el seu entorn més immediat, que revelen el temps com el més gran pintor i demostren que la realitat és un gran museu de pintura.

És per aquest motiu que Jordi Abelló ha adreçat cartes als 20 millors equipaments culturals del món amb la idea “de cedir l’obra del temps als millors museus del món i que aquests considerin si el Temps mereix entrar a la Història de l’Art”. L’artista confia que els responsables dels millors museus del món tinguin en consideració l’escrit en anglès que els ha fet arribar per carta i amb un DVD adjunt i creu que en cas d’acceptar la proposta“seria la primera vegada que una obra no feta per l’home és considerada Art” (fet innovador, perquè fins ara, la història de l’art està integrada per obres fetes per humans...)

“Com pinta el temps” és una exposició virtual que es pot consultar a través del compte d’Instagram de Jordi Abelló http://instagram.com/abellovilella seguint les etiquetes #compintaeltemps i #howtimepaints i també al seu espai de microblogging Tumblr:

http://howdoestimepaint.tumblr.com/ (pels retrats) http://howdoestimepaintlandscapes.tumblr.com/ (pels paisatges)

La gran majoria són imatges capturades personalment per l’artista i cal matisar que ni paisatges ni retrats humans s’han retocat amb filtres.

Per Jordi Abelló, l’exposició ha demostrat que el Temps és el millor pintor de la història i del món, incansable i capaç de pintar obres meravelloses sense problemes en la superfície ni de tècnica. “El temps converteix la realitat en un gran museu de pintura. Fins ara sempre s’havia dit que l’únic jutge vàlid per la pintura era el pas del temps. Aquest fet em va portar a preguntar-me que si el temps era el jutge... Com pintava aquest jutge? Si arribava a conèixer com ho feia, seria capaç de desxifrar el seu mecanisme de pervivència de l’art” reflexiona l’artista reusenc.

Abelló afegeix: “Puc afirmar que el temps pinta constantment i arreu. I fins i tot he arribat a pensar que vol transformar la nostra realitat en el millor museu del món. Crec fermament que ho està aconseguint. L’únic problema era que ens passaven desapercebudes les seves obres. Per això era necessari un treball de recerca i que ho donés a conèixer. Actualment és la meva font d’inspiració i admiro cada una de les seves creacions. Ara m’he proposat compartir-les i que aquestes obres fossin considerades per alguns dels millors museus d’art contemporani ”.

L’artista reusenc ha documentat 14.000 imatges durant 6 mesos de treball, una xifra que no ha parat de créixer en tot aquest temps i que demostra que el temps és un artista prolífic. Abelló reconeix en les imatges rostres humans i paisatges, també pintures de caràcter abstracte. “No té un estil definit, però és capaç d’imitar infinitat d’estils, fins i tot de grans artistes de la història de l’art. D’aquesta manera ja han aparegut Leonardo da Vinci, Van Gogh, Monet, Giacometti, Picasso, Miró, Tàpies, Zoran Music, Francis Bacon, Richter, Barceló, Juan Muñoz entre d’altres reconeguts artistes, tots ells pintats pel temps. És com si el temps volgués continuar la seva obra”. Un fet, aquest, que fa més singular, única i excepcional l’obra que ha pintat “el temps” i que ell ha capturat en els últims mesos.

Museus als que s’ha enviat la carta: MACBA. Barcelona?Reina Sofia. Madrid?Centre Georges Pompidou. París PS1 Contemporany Center. NY MOMA. NY?Guggenheim. NY?Tate Modern. London?Astrup Fearmley Museum. Oslo Hamburger Bahnhof. Berlin Guggenheim. Bilbao?Stedelijk Museum. Amsterdam?Van Abbemuseum. Eindhoven Museo Serralves. Oporto?The Garage. Moscow?Saatchi Gallery. London?Irish Museum of Modern Art. Dublin. Beyeler Foundation. Basel Fundació Miró. Barcelona Hangar Biococca. Milano Palais de Tokyo. París i al Museu d’Art Modern de Tarragona.