El col·leccionisme rep les conseqüències de la crisi econòmica

És difícil saber amb exactitud la situació actual de la majoria de les col·leccions privades a Catalunya, sobretot per la desaparició o fusió d’un gran nombre d’entitats bancàries, que han provocat canvis dins del sector, encara que algunes de les caixes afectades s’han constituït en fundacions privades per així salvaguardar els seus  patrimonis o bé han canviat de nom, cas de la Fundació Pinnae, amb seu a Vilafranca del Penedès, provinent de l’antiga Caixa Penedès, amb una important col·lecció d’obres de Josep Maria Subirachs, entre escultures, pintures i gravats, o també la Fundació Iluro, de Mataró, l’anterior Caixa Laietana, que neix amb la finalitat de preservar l’obra social, i que disposa d’un fons amb peces rellevants, la majoria d’artistes locals.

Respecte a les caixes absorbides, tenim el cas de Caixa Girona, que ara depèn de “la Caixa”, amb un fons de més de 1.000 obres, incloent-hi les escultures del Jardí de Cap Roig, a més de peces d’artistes de renom internacional: Picasso, Dalí, Chillida, Adami, Plensa, Cuixart i Ràfols-Casamada, entre d’altres. 

Les caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa es van constituir en una nova entitat: Unnim, que després va ser adquirida pel BBVA donant com a resultat la Fundació Antigues Caixes Catalanes. La Fundació Caixa Terrassa destaca per la presència d’un gran nombre de pintors catalans dels segles XIX i XX, com per exemple Martí-Alsina, Urgell, Gimeno, Casas, Mir o Meifrén. Quant a la Fundació Sabadell, està situada en un edifici modernista de l’arquitecte Jeroni Martorell, on s’han fet exposicions de gran nivell –per exemple una de Marc Chagall, excel·lent–. Les caixes de Tarragona i Manresa formen part de Catalunya Caixa, encara que s’està en espera d’un nou propietari. Pel que fa al fons de Caixa Manresa, en el qual s’inclou el patrimoni de Món Sant Benet, una part s’ha venut i la majoria de les obres són en un magatzem de la Fundació Caixa Catalunya amb peces d’artistes com ara Picasso, Tharrats o Alfaro. www.fundaciocatalunya-lapedrera.com www.fcaixescatalanes.cat www.pinnae.cat

Les col·leccions particulars també tenen problemes, com per exemple la Fundació Rafael Tous d’Art Contemporani, que posseeix una de les millors col·leccions d’art conceptual que hi ha al nostre país, i que, després de 26 anys d’activitat, va haver de tancar el seu espai de Metrònom, tot i haver  intentat, sense èxit, vendre-la al Macba. En canvi, la Col·lecció Alorda-Derksen, va tenir una vida molt curta a Barcelona, ja que va obrir l’any 2008 i al cap de poc temps va desaparèixer. Una part de la col·lecció es va subhastar a Christie’s de Londres i es va adquirir per un valor de 35 milions d’euros; la resta encara la tenen els mateixos propietaris. Hi havia obres que no eren seves, ja que provenien d’altres museus i fundacions. 

Finalment, la Fundació Espais de Girona, gran referent de l’art contemporani, no només de Girona sinó  també en un àmbit internacional, va estar activa vint anys, fins que l’any 2009  es va tancar. Va haver-hi un intent de tornar-la a obrir, però la falta d’interès de les institucions gironines i la dissolució de la societat, i més tard la mort del seu president, Jordi Vidal, ja no van fer possible la seva continuació. Actualment, una part del fons està en magatzems de la Generalitat i l’altra es va posar a la venda.

A la imatge, Forum Berger Balaguer de la Fundació Pinnae (antiga Fundació Caixa Penedès).