Col·leccionisme i fundacions a Catalunya

Totes les fundacions que no tinguin per objectiu ser un fons d’inversió obeeixen a un principi de subjectivitat, de gust personal del seu fundador o fundadors. En aquest cas o principi, hom recull, conserva, organitza o estructura un cúmul d’objectes o d’obres precises perquè sent afinitat amb aquells estris, siguin curiositats, objectes socials d’ús reconegut o escadussers en la seva especificitat o bé del que se’n diuen obres d’art. En tots aquests casos, la subjectivitat és el motiu de la generació, inicialment, d’una col·lecció d’aquell tipus d’objectes i, finalment, l’organització social sota la forma de fundació. No entrarem aquí en els condicionants econòmics, d’espai expositiu i d’estructura administrativa que les estructures socials i de govern exigeixen a les fundacions, però sí que hi afegirem que per necessitat mantenen o han de mantenir un cert rigor respecte de cadascun dels elements que motiven la creació de la fundació.

Dit això, i reblant que una dita fundació entesa com un fons d’inversió no es pot entendre pròpiament com una fundació atès que les obres no hi són per la seva aportació estètica o documental sinó per assegurar de manera indirecta un cert capital creditici, continuem indicant que les fundacions es creen perquè hi ha algú que té o sent interès per l’obra d’un determinat artista o creador, perquè hom sent afinitat per un determinat estil, escola o tendència antiga o moderna o bé perquè sent, vol, desitja que quedi memòria sòlida i fefaent de l’activitat creativa d’un determinat indret, país, comarca o localitat. Ultra que col·leccionar és mostrar la imatge de la pròpia sensibilitat estètica. També és possible que tot plegat obeeixi a un eclecticisme i aiguabarreig total de totes i cadascuna d’aquestes motivacions. 

Catalunya, malgrat que des de fa segles, des del XV aproximadament, no té una aristocràcia consolidada –que són les que inicialment es troben en les grans reserves d’obres d’art fins al segle XIX–, tanmateix sigui a través de la seva burgesia ha aconseguit reunir un reduït peculi d’obres d’interès de tots els temps. Però és pel segle XX que actualment és interessant que hi hagi col·leccionistes que pensin a reservar i preservar els seus gustos per determinar un fons d’art que, gairebé sempre, acaba revertint en estructures públiques a través de la via de les fundacions. Inicialment, a Catalunya havien estat alguns ajuntaments els que establiren aquesta via de creació de fons d’art, mentre que la burgesia adquiria les obres dels creadors per valorar els interiors de llurs cases i mansions.  

Però, cenyint-nos ara a l’actualitat de Catalunya –perquè és el que més ens interessa perquè s’ha mostrat com un país de molt alta creativitat, també en el món de la sensibilitat–, hem d’assenyalar que vetllen per mantenir un bon fons d’art contemporani –català en aquest cas– fundacions com ara la Fundació Vila Casas, que diposita, obert al públic, el seu fons en quatre grans espais distribuïts per la geografia catalana, en els quals podem apreciar la pintura –Museu de Can Framis, a Barcelona–, l’escultura –Can Mario, a Palafrugell–, la fotografia –Palau Solterra, a Torroella de Montgrí– i el quart, per a les exposicions d’actualitat i promoció, a  Barcelona també –Espai Volart–. Totes i cadascuna d’aquestes obres reflecteixen d’antuvi el gust personal i la idea de preservació d’un art nacional català del seu fundador, l’Antoni Vila Casas.

La Fundació Fran Daurel, situada en una de les construccions i jardins adjunts del Poble Espanyol de Montjuïc, ens mostra un ampli ventall d’art contemporani català, hispànic i internacional en grata visió i d’altíssim gust i qualitat. La Fundació Sunyol, instal·lada al bell mig de la ciutat de Barcelona, es caracteritza per una col·lecció nacional i internacional d’extrema avantguarda en pintura i escultura dels darrers quaranta anys, òbviament limitada a les possibilitats d’adquisició del seu creador. La Fundació Bassat recull en un únic i singular espai de Gaudí, a Mataró, el seu peculi d’avantguardes catalanes des dels anys 70 fins a l’actualitat. Recentment ha obert sota el nom de Fundació Perramon, a Ventalló, una mena subseu. www.fundaciofrandaurel.com

La Fundació Palau, a Caldes d’Estrac, ofereix la peculiaritat d’unir el nom de Picasso amb les trifulgues literàries del seu creador, l’analista i poeta Josep Palau i Fabre, en un capmàs que recull la plàstica i la poètica de gran part del segle XX. Una perspectiva diferent ofereix la Fundació Clos, a Barcelona, especialitzada en l’enigmàtic món egipci que, ultra la visió directa, els interessats poden iniciar-se al coneixement d’aquelles formes sensibles i narratives a l’ensems. www.fundaciopalau.cat

La Fundació Godia, també al centre de la ciutat de Barcelona, reuneix dos mons plàsticament ben heterogenis, l’inicial món –pels gustos del seu fundador– de l’art medieval i, posteriorment, impulsat pel propi creador i per la seva hereva, Liliana Godia, per la més rabiosa actualitat creativa dins la plàstica peninsular. La Fundació Francisco Godia va ser creada el 1999 per Liliana Godia, per honorar la memòria del seu pare, Francisco Godia, empresari, amant dels cotxes i de l’art. La col·lecció consta de 1500 peces aproximadament, entre pintura, escultura, vidre i ceràmica.www.fundacionfgodia.org

La Fundació Lluís Carulla, abans Jaume I, va néixer el 1973 a partir de la iniciativa emprenedora d’en Lluís Carulla Canals, mentre la repressió franquista imposava un gran silenci públic a la llengua i la cultura catalanes. Calia defensar-les i promoure’n l’ús per mantenir viva la nostra identitat nacional. Entre les moltes activitats d’ordre divers que du a terme la fundació, cal remarcar en l’àmbit artístic el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), que s’ha especialitzat en els aspectes formals i etnogràfics de la Vida Rural, sense menystenir-hi els plàstics o els literaris amb una programació d’exposicions d’art contemporani. www.fundaciolluiscarulla.com www.museuvidarural.cat

També hi ha la Fundació Thyssen i Carmen Cervera, que, tot cercant la instauració d’una estructura pròpia a Barcelona i/o en altres indrets de Catalunya (especialment el projecte de Sant Feliu de Guíxols), col·labora actualment amb dipòsits temporals d’art contemporani català o internacional en museus i altres fundacions notables del país. ww.museothyssen.org

La Col·lecció Bassat, que funciona com una fundació malgrat no ser-ho, és una compilació d’art contemporani bàsicament català, reflex de la passió i els gustos de Carmen i Lluís Bassat. Des del novembre del 2010, es va exposant a la Nau Gaudí ordenada cronològicament per contribuir a difondre l’obra d’uns artistes poc o gens representats als nostres museus. www.bassatgaudimataro.cat

La Fundació Arqueològica Clos va néixer l’any 1993 per la iniciativa de Jordi Clos arran de la seva passió per Egipte. Des del seu inici, la Fundació s’ha compromès amb la investigació, l’estudi i la difusió de l’antic Egipte; i ha desenvolupat, amb recursos totalment privats, un ampli ventall d’activitats a favor de la cultura i l’art del món antic. Sens dubte, el Museu Egipci de Barcelonaés el símbol distintiu de la Fundació Arqueològica Clos; però també el Màster en Egiptologia, el programa d’estudis, el Campus Arqueològic, la companyia de teatre Philae Theatrum o la biblioteca formen part de les propostes culturals que planteja la Fundació per donar resposta a les inquietuds del llegat per l’Egipte faraònic. www.fundclos.com

Com a trets específics de les fundacions, com s’ha assenyalat inicialment i progressivament, trobem sempre el gust, la personalitat del seu creador, del seu fundador; aquest és un dels grans mèrits de l’esperit del col·leccionisme, perquè per aquests trets personals és possible preservar allò que, potser per certs caràcters estructurals, transitoris, polítics o de gustos socials, hi hauria artistes que no arribarien mai al llindar de ser mostrats a l’abast de la totalitat de la ciutadania, local o mundial. Com a cloenda hi hauríem d’afegir que Catalunya és un bressol d’art contemporani.

A la imatge, detall de "Las cuatro estaciones: Primavera" de José Ma. Guerrero Medina. Fundació Vila Casas.