Doble presentació a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

El 13 de març a les 19,30 h. els Amics dels Clàssics d'Editorial Barcino faran una doble presentació: d'una banda, dins la col·lecció Tast de Clàssics, la de la Disputa de l'ase, d'Anselm Turmeda, en versió d'Albert Mestres i Marta Marfany, i, de l'altra, la Vida de mestre Ramon, de Ramon Llull, a cura d'Anthony Bonner, com a nou llibre de la Biblioteca Barcino. Els rapsodes Francesc Gelonch i Irene Tetteh en llegiran alguns textos. La presentació anirà a càrrec de Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, impulsora d'Editorial Barcino, Joan Santanach, el coordinador d'Editorial Barcino, i Anthony Bonner, estudiós i traductor de Ramon Llull.

La Disputa, escrita de vers els anys 1417-1418, constitueix una divertida sàtira de la pretesa superioritat humana respecte dels animals. S’hi narra l’encontre i el diàleg entre fra Anselm, alter ego de l’autor, i l’ase del títol. L’obra, que posa en relleu el profund escepticisme doctrinal del seu autor, utilitza diferents gèneres del món literari medieval: l’apòleg, la disputa, la profecia i el relat satírico-còmic, sense oblidar els elements al·legòrics i cavallerescos. Inclou també components autobiogràfics (o que volen semblar-ho) de Turmeda, un frare apòstata que acabà abraçant l’Islam. L’obra no va poder esquivar la censura coetània,va ser condemnada per la Inquisició i només va restar-ne la traducció al francès. La versió d’Albert Mestres i Marta Marfany és una traducció de l’original francès.

Anselm Turmeda va néixer a Ciutat de Mallorca vers el 1352. Aviat va ingressar a l’orde dels frares franciscans i va anar a estudiar teologia a Bolonya i, potser també, a París. De resultes d’un conflicte, poc aclarit, en què companys seus haurien estat condemnats, va embarcar-se cap a Tunis. Allà, va abjurar el cristianisme i es va fer musulmà. També s’hi va casar, i li van ser concedides rendes i càrrecs. I hi va escriure la seva obra, en català i en àrab. Turmeda va morir, encara al nord d’Àfrica, el 1423 o poc després.

Per la seva banda, Vida de mestre Ramon narra en primera persona les peripècies de Ramon Llull per complir el que Déu li havia encomanat: convertir els infidels i escriure l’Art. La narració, escrita cinc anys abans de la mort de Llull, s’inicia amb les cinc aparicions de Jesucrist en la cambra de Ramon, fins que comprèn el que Déu vol d’ ell. S’adona que ha de servir Crist en la tasca de convertir sarraïns, però li cal estudiar llatí i posar els dictàmens per escrit. Ramon comença el seu camí per instruir-se, sobretot a París, aprendre la llengua aràbiga i començar, consumar i difondre l’Art, sistema filosòfic que demostra la veritat del cristianisme. El propòsit justificador i propagandístic de la Vida de mestre Ramon ha fet que els estudiosos hagin qüestionat fins a quin punt se li ha de donar crèdit.

El volum, a cura d’Anthony Bonner, s’obre amb una introducció que situa el text, en repassa la transmissió i explica el context en què es mogué el seu autor. El llibre conté dotze làmines d’imatges datades del 1325, miniatures de la vida de Llull extretes del Breviculum, i una antologia breu d’escrits lul·lians dirigida a la reina de França. La Vida de mestre Ramon fou escrita originalment en llatí. Ha estat traduïda al català pel mateix Anthony Bonner i, a més, s’ ’hi han mantingut els versicles en llatí per poder-los llegir de manera acarada amb la traducció.