Neurociència i Art: la forma i l’estructura del cervell com a construccions artístiques

El 13 de març a les 19.30 h. la Casa de Cultura les Bernardes de Salt organitza una conferencia sobre neurociència i art. Els mateixos ponents expliquen el contingut de la seva conferència mitjançant un interrogant fundacional: “Existeixen parts del nostre cervell especialitzades en la creació artística?” A partir d’aquesta pregunta, —afegeixen—, “recorrerem el nostre cervell per entendre com es crea, com es desenvolupa i com funciona. Des d’un punt de vista estructural, observarem l’organització morfològica del cervell per entendre quines àrees estan involucrades en les capacitats d’aprendre i crear. Després, ens endinsarem en el seu substrat essencial, les neurones: observarem com s’uneixen entre elles i com la modificació d’aquestes unions són la base de totes les nostres capacitats”. L’objectiu, en darrera instància, és “presentar el cervell com la més fascinant obra artística que mai s’hagi creat”.

Justament per això, la conferència dels doctors San i Xifró també serà una bona ocasió per fer visible l’activitat del Laboratori de Les Bernardes en la mesura que basa la seva relació amb les pràctiques artístiques contemporànies en una multiplicitat de pols i en un seguit de coordenades —cultura, ciència, economia, relacions socials, tecnologia, etc— necessàries per entendre el context on l'art d’avui dia es produeix.

Des del Laboratori de Les Bernardes, per tant, es creu que cal pensar la relació art-artista-societat des d'uns condicionants tan materials com simbòlics que determinen la trajectòria de l'artista en un conglomerat cultural cada vegada més homogeni (malgrat la seva aparent heterogeneïtat). De manera resumida, en darrera instància, podem sintetitzar els objectius del Laboratori de Les Bernardes a partir de dos grans eixos: (1) Potenciar un enfocament integral i transdisciplinar de l'art, afavorint el diàleg entre les diferents disciplines artístiques i (2) Establir llaços de complicitat, col·laboració i complementarietat amb les entitats que desenvolupen activitats educatives, culturals i artístiques al Gironès (en primer lloc) i amb la resta de poblacions catalanes i d’Europa (sense descartar la internacionalització).

Joan San (Senterada, Lleida, 10 d’agost de 1953).Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la UB l’any 1977. Doctor en Medicina per la mateixa UB l’any 1984 i Especialista en Neurocirurgia per l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Va ser professor a la Facultat de Medicina de la UB des de l’any 1973 fins l’any 2008, en el que s’incorpora com a professor titular d'Anatomia Humana a la Universitat de Girona, fins l’actualitat, treballant com a coordinador del Mòdul de Neurociències de la Facultat de Medicina de la UdG. Per altre banda, cal destacar la feina feta com a coordinador del Taller d'escultura de l'anatomia humana del Departament d'Escultura de la Facultat de Belles Arts de la UB durant el període 1998-2008. És autor de diversos articles científics i capítols de llibres relacionats amb el sistema nerviós. Els darrers 20 anys els ha dedicat a l'estudi biomecànic, representació geomètrica i reconstrucció tridimensional del crani i el cervell humà. Ha estat promotor i conferenciant del cicle de conferències “Passejant per el cervell” a la casa de cultura de Girona, en l’àmbit de la càtedra Lluis Santaló, amb la lliçó “Neurologia i art” el passat any 2013.

Xavier Xifró (St. Feliu de Guíxols, 9 de juliol 1977). Llicenciat en Bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 1999. Doctor en Bioquímica i Biologia Molecular a la mateixa Universitat l’any 2005. Professor a la UAB i a la Universitat de Barcelona (UB), s’incorpora l’any 2009 al Departament de Ciències Mèdiques de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona (UdG), del qual actualment n’és professor lector. Especialista en l’estructura i funció de les cèl·lules nervioses, participa de la docència de la Facultat de Medicina de la UdG, així com en Màsters de la pròpia Universitat i externs a ella. La seva activitat investigadora es centra en el estudi de la recerca de dianes terapèutiques per evitar la mort neuronal i fomentar la capacitat d’aprenentatge en malalties neurodegeneratives, processos isquèmics i de lesions medul·lars. Pertany als grups de recerca d’Anatomia Clínica, Embriologia, Neurociència i Oncologia Molecular (NEOMA) de la UdG i al grup de Fisiopatologia de Malalties Neurodegeneratives de la UB.