Cinc fundacions: cinc col·leccions?

S’entén que els projectes fundacionals arrepleguen l’esperit de les col·leccions artístiques que els il·luminen, alhora prolongacions d’un ideari d’origen. La diversitat, en aquest punt, està garantida, ja que el repertori de factors es mou en un interval, els extrems del qual es definirien des de contextos històrics fins a l’heterogeneïtat del gust personal. Molt d’açò, per contrast, queda patent en les perspectives creatives que acullen les obres de dues fundacions mallorquines, com són la Juan March i la Yannick & Ben Jakober. Així, la primera recull d’una manera representativa l’art modern espanyol a partir de les principals tendències, que tenen el surrealisme i el cubisme com a detonants d’un itinerari que arriba fins als nostres dies. De Picasso a Barceló, es gestiona un intangible que va aglutinar Zobel a Conca tot incidint en l’informal, travessant el geomètric-constructiu, l’experimentació conceptual o la pintura-pintura dels 80. Un manual ben assortit de noms. www.march.es

Per contra, l’aroma de les roses del jardí que comparteixen una francesa i un austríac a Alcúdia, ja parla del quefer creatiu de dos artistes aliats per Bonito Oliva i un gust íntim que els va portar a Sa Bassa Blanca, seu d’una col·lecció de quasi 150 retrats de xiquets del segle XVI al XIX, però també d’un eclèctic panorama artístic espanyol i internacional triat més per proximitat emotiva que pel seu valor de mercat. En açò hi cap, entre d’altres, Rebeca Horn, Meret Oppenheim i les escultures d’animals que els fundadors han creat i instal·lat al jardí de la finca. En realitat, tota una bella didàctica de l’art que Yannick i Ben Jakober usurpen a una rosa com la Jacques Cartier. www.fundacionjakober.org

Però si deixem les Illes, a València s’estén acta de la segona meitat del XX amb els grups Parpalló, El Paso, Equip 57, presència informalista, l’autòctona “Crònica de la Realitat”, i incorporacions actuals, a les dues plantes del Palau Joan de Valeriola, del segle XIV, que és la seu de la col·lecció de la Fundació Chirivella-Soriano. I lluny de la simple acumulació historiogràfica, la Fundació Martínez Guerricabeitia defineix un corpus artístic políticament situat en allò social, i que l’empresari Jesús Martínez va donar a la Universitat de València per congregar difusió, cultura i crítica sota el paraigua de l’Acadèmia. Més de 200 artistes i quasi 500 obres són el llegat qüestionador d’un expresidiari del franquisme. En aquest sentit, l’actual nacionalcatolicisme institucional revisitat encara silencia clamorosament la figura de Josep Renau, al qual ni tan sols es dedica un carrer a la seua pròpia ciutat, al seu propi país. Així, la fundació que porta el seu nom –situada a l’OCCC– persisteix, sense l’obligada col·laboració pública, a divulgar els prop de 800 originals, el seu arxiu particular i biblioteca, tot açò dipositat en un IVAM desnortat. Malgrat tot, el 2014 seran Alcoi, Madrid i Vinaròs les ciutats on es podrà apreciar la permanent renovació crítica de la seua poètica des del compromís d’una col·lecció fundacional. www.chirivellasoriano.org www.fundacio.es

A la Catalunya del Nord, només a cent metres del centre del món –com definia Dalí l’estació de Perpinyà– hi ha ÀCentMètresduCentreduMonde. Un vetust magatzem, que van ocupar els nazis, i que és centre d’art i habitatge de Vicent Madramany, nascut l’any 1946 a Alcúdia (Ribera Alta), discret propietari d’una vasta i desconeguda col·lecció de pintura contemporània. Des del 2004, any en què va obrir les portes, s’hi han exhibit obres de Jean Le Gac, Tony Bevan, Pat Andrea, Miquel Navarro, Juan Genovés, Rafael Armengol o Artur Heras. L’edifici també és el marc de la col·lecció col·lectiva del centre, amb més de 300 peces propietat de Madramany i d’un centenar dels cooperativistes d’art. www.acentmetresducentredumonde.com

A la imatge, Fundació Yannick & Ben Jakober.