"Turisme efímer. El diàleg iberoamericà" a Addaya

Addaya Centre d'Art Contemporani d'Alaró presenta del 21 al 29 de març Turisme efímer. El diàleg iberoamericà.

Els objectes ens envaeixen, ens consumeixen, ens defineixen. De vegades molt més que les pròpies experiències que s'originen al nostre al voltant. Les vivències es modifiquen amb els anys, es confonen, s'idealitzen, es recreen entre records vagues i ensomnis diversos. No obstant això, els objectes perduren.

Les fotografies o els elements de merchandising acaben sent els nostres referents, la nostra memòria física. És la justificació (personal i, sobretot, social) d'haver visitat un espai determinat. L'artificialitat social actual està arribant a tal extrem que genera l'actuació teatral a través de les xarxes socials. Escenografies cuidades i la millor dels somriures; no és més que un (acte)engany, una sobirana mentida. I aquest record adulterat serà el que ens portarem, la imatge que suposadament reviurem una vegada i una altra i que, per descomptat, explicarem. Avui dia de gens serveix l'experiència si no es pot divulgar.

“Turisme efímer. El diàleg iberoamericà” exhibeix objectes que representen característiques d'un lloc específic, afegint idees i sentiments que el mateix artista vol expressar a través d'una experiència prèvia. Aquesta exposició té com a objectiu avaluar els conceptes de “turisme” i “paisatge”, així com de “migració”, “conquesta territorial” o “consumisme”. De la mateixa forma, apropar i mostrar l'hàbit de consum de la societat, permetent una relació propera i directa amb l'espectador, obligant-li a sentir-se identificat. Tot això centrat en l'àmbit iberoamericà, com a estratègia per analitzar trets comuns intrínsecs en la pròpia cultura.

La bandera americana de Mateo Maté, les geometries comunicatives de Bubi Canal, el llibre escrit en braille de Ricardo Cuevas, el faristol presidencial de Juanli Carrión, l'escut equatorià de Miguel Alvear i Patricio Andrade, l'acumulació de roba de Juan Duc, els centres comercials de Yolanda Domínguez, les postals d'Acapulco de Guillermo R. Gudiño, l'artificialitat de Dubai de Rubén Acosta, les banderes en moviment de Marlon de Azambuja, els paisatges comestibles de Rocío Arévalo i el pack de platja de Jorge Fuembuena. Objectes que parlen de política, de fronteres, de xocs culturals, d'apropiacions, de consumisme o de llenguatge. Però tots dialoguen sobre l'experiència i sobre la capacitat-necessitat de comunicar-ho.

A la imatge, obra d'Yolanda Domínguez.