El surrealisme d’Antonio Beneyto truca a la porta de Montserrat

L’Espai d’art Pere Pruna del Museu de Montserrat mostrarà, del 3 d’abril al 6 de juliol, l’obra d’Antonio Beneyto. L’exposició portarà per títol Cosmos beneytià i estarà comissariada per Albert Mercadé. En ella s’hi trobarà el treball d’aquest manxec de naixement, però barceloní d’adopció, considerat com l’artista contemporani nostrat més compromès amb la causa surrealista.

Creador fluídic, cosmogònic, polièdric, polifònic, transhistòric, subterrani, post-avantguardista, posthumanista, postista... Antonio Beneyto no se’l pot limitar al terreny del dibuix i la il·lustració. Com a bon vassall del Surrealisme, el creador viatja a la font primera de l’art —virginal i hermafrodita—, des d’on beu i llisca pel salt d’aigua de la poiesis, amb indiferència davant el suport formal: llibres, motlles, sabates, escultures, ventalls, cortines, peus, llenços, llençols, objectes, portes... Tota realitat punxant té interès en ell per a plasmar-hi el seu cosmos, ple de referències de la iconografia onírica ortodoxa: la formiga, la lluna, l’escala, l’ull, el peix, el pèl... Una actitud ensenya del moviment oníric postista, el primer corrent d’avantguarda a la Península durant la postguerra, els fundadors del qual —De Ory, Chicharro, Sernesi— van considerar Beneyto com el millor valedor dels seus principis fundacionals, que es poden desglossar en cinc constants: llibertat, carrer, inconscient, amor foll i eurítmia.

La inauguració de l’exposició Cosmos beneytià, d’Antonio Beneyto, tindrà lloc el dijous 3 d’abril, a les 12.30h, al Museu de Montserrat, i comptarà amb la presència de l’artista; del comissari, Albert Mercadé; del P. Josep de C. Laplana, director del MDM; i del P. Abat Josep M. Soler.