Mascarell: “Del Pacte del Vigatans hem de retenir aquesta idea de pacte per guanyar el futur”

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha participat a la inauguració de la intervenció feta a l’ermita de Sant Sebastià, a Osona, amb motiu de la commemoració de la signatura, en aquell indret, de l’anomenat Pacte del Vigatans, el primer esdeveniment rellevant a Catalunya de la Guerra de Successió. La intervenció permetrà visitar aquest espai com un dels indrets per entendre la Guerra de Successió en el marc de la Ruta 1714. A l’acte, conduït per l’actriu Txe Arana, també hi ha intervingut els alcaldes de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, i de Santa Eulàlia de Riuprimer, Àngel Torres.

El conseller de Cultura ha destacat que “del Pacte dels Vigatans hem de retenir aquesta idea de pacte per guanyar el futur. Avui el que ens convé als ciutadans de Catalunya és entendre que aquest és el nostre principal objectiu: aconseguir pactar entre nosaltres la millor manera de fer front a aquells que ens posen dificultats a expressar democràticament la nostra voluntat. Proposar un pacte per avançar, per anar endavant. Si som capaços de treballar units, no hi haurà manera que ningú aturi la nostra voluntat i les nostres esperances”.

Mascarell ha afirmat que “aquells vigatans que van signar el Pacte que avui commemorem no podien suposar el que significaria que les seves posicions no fossin vencedores: que la llengua catalana seria permanentment perseguida durant tres segles, les dificultats per a la prosperitat i per a l’expressió del país que representaria la pèrdua del conflicte. Però l’orgull que avui hem de sentir és que malgrat tot (justament perquè el poble ha tingut la voluntat de mantenir la llengua, la cultura i la dignitat) aquest país ha anat construint el seu propi procés de tal manera que avui ens trobem amb la mateixa voluntat vindicativa que representava el fonament d’aquells vigatans de fa una mica més de 300 anys. ‘La voluntat de ser’, que diria Vicens Vives, la voluntat de ser plenament lliures en un món molt diferent però que exigeix encara més convicció el que signifiquen l’expressió democràtica, la voluntat del poble, d’un país com el nostre”.

“Estem fent memòria i aquesta memòria la traduirem al llarg d’aquests mesos a la Ruta 1714 que a diferents indrets de Catalunya expressarà els sentits profunds del que va significar aquell conflicte. Aquest acte, aquesta memòria és la que ens ha de permetre construir el futur amb absoluta convicció”, ha conclòs el conseller.

A l’ermita de Sant Sebastià, ubicada al terme municipal de Vic, però que depèn de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, es va signar el 17 de maig de 1705 l’anomenat Pacte dels Vigatans, considerat el primer esdeveniment rellevant de la Guerra de Successió a Catalunya. Mitjançant aquest document, nou prohoms de la petita noblesa terratinent d’Osona i representants de la menestralia, que havien estat convocats pel rector Llorenç Tomàs, donaren plens poders a Antoni de Peguera i Aimeric i a Domènec Perera per reunir-se amb Mitford Crowe, representant d’Anna d’Anglaterra. Les negociacions van possibilitar el tractat de Gènova, signat el 20 de juny de 1705. Amb aquest compromís se segellava una aliança per la qual Catalunya jurava fidelitat a l’arxiduc Carles i donava suport militar i logístic a un desembarcament aliat. En paral·lel, Anglaterra es comprometia a respectar les constitucions catalanes. Al cap de dos mesos, una armada angloholandesa, en què viatjava l’arxiduc Carles, fondejà davant de Barcelona amb 10.000 efectius i artilleria per començar el setge. A partir d’aquesta maniobra, la Guerra de Successió es va perllongar al Principat fins al 1714.