"Paisatge motor. Geografies I" a Lo Pati, Centre d'Art de les Terres de l'Ebre

Lo Pati, Centre d'Art de les Terres de l'Ebre del carrer Gran Capità, 38-40 dAmposta presenta del 28 de març al 10 de maig Paisatge motor. Geografies. Pretén ser un punt de trobada, una frontera que es transforma, amb un arrelat nexe comú, que determina l’acte creatiu: el paisatge com a motor de la narració, el detonant de la curiositat de l’artista. Cinc propostes molt diferents se trobaran sota el mateix sostre, amb perfils que van des de la intervenció en espais públics a la videocreació, del paisatgisme sonor a la fotografia i la instal·lació. 

Albert Gusi presentarà "A mapamar una illa", una peça intangible que sonarà molt familiar als habitants de la zona: una illa ha aparegut al Delta i ell l’ha fet seua. L’illa té tants Alberts de llargs, per tants d’ample. A pams, a peus, a cossos. L’Albert l’ha “mapamat”, li ha pres la mida, l'ha fet seua, sense ser-ho. També es podrà vore "Construcció de relat hipotètic" de Laura Marte, que va estar documentant les coeteres de Deltebre i ha descobert que estos símbols poden intervenir-se i organitzar-se per a generar un paisatge simbòlic i misteriós; l’artista sonor Mikel R. Nieto proposa, "The burn of identity" una continuació lògica de l'Observatori de l'Escolta en format d’instal·lació sonora, una aposta per l’escolta com a lloc per comprendre les estructures socials a les quals estan associats molts dels sons urbans i naturals als quals estem exposats. La fotografia vindrà de la mà de Marc Serra i el treball "Fora de camp", lo descobriment del paisatge que conviu amb lo referent fotografiat: l’artista ha generat l’obra enquadrant i re-enquadrant part d’una escena, on lo resultat són imatges que plantegen una realitat amplificada i on l’enquadrament pren un sentit destacat. I la videocreació de la mà de Zoraida Roselló i Paolo Piras amb "Oryza sativa", un projecte nascut amb la voluntat d’observar l’arròs com a paisatge protagonista del Delta de l’Ebre: en un viatge marcat per la casuística i la lògica de l’absurd, l’equip exposa una nova realitat on tot ha canviat i on lo resultat és una espècie de tàngram audiovisual dividit en set parts.