Montsaunes, misteri dels templers a la Tertúlia Bohèmia

Marc Martínez Rex va transmetre a la Tertúlia Bohèmia la seva passió pel simbolisme en l’arquitectura i com l’església de sant Cristòfor a Montsaunes (Alt Garona als Pirineus francesos) és un cas excepcional de sincretisme religiós.

No és el primer cop que Marc ens desvetlla el interès per la simbologia que s’amaga en els monuments, les escultures, l’arquitectura i les pintures murals; cada temporada dins de la programació de la Tertúlia Bohèmia Marc Martínez Rex ha aportat el seu coneixement a través dels seus molt ben preparats estudis i presentacions basades en fotografies introduint-nos en el món del simbolisme, que és el mateix que donar una explicació transcendent per mitjà de les formes i els significats que els humans els han atribuït al llarg dels segles.

Montsaunès és una petita població en la regió pirinenca de l’Alta Garona, que pren el nom del riu que neix a la vall d’Aran i mor a Bordeus. La Comanda de Montsaunès, o Montsauners en català, forma part del cantó de Salias de Salat que està inclòs en el districte de Sent Gaudens.  L’orde dels cavallers del Temple, ordedels pobres cavallers de Crist i del temple de Salomó o també coneguts com templaris es va constituir a França i fou fundada l’any 1118 per nou cavallers francesos després del seu retorn a la Primera Croada a Palestina. La seva missió era vetllar i protegir els peregrins que es dirigien a Jerusalem i en aquest sentit també `podem pensar que protegien altres rutes de peregrinatge com la que conduïa cap Compostel·la també anomenada camí de sant Jaume. Montsauners conserva una església dedicada a sant Cristòfol, un gegant que segons la tradició cristiana és patró dels viatgers, així com més modernament ho és dels automobilistes que reben la seva benedicció el 10 de juliol. Aquest església construïda en els segles XI pertany a la tipologia dels  temples cristians romànics tot i que té elements que la fan excepcional i apunten ja cap una evolució d’aquest estil: nau única i finestres que permeten l’entrada de llum solar.

Marc Martínez ens va fer una explicació exhaustiva i profunda de cada un dels elements que conformen l’estructura i les decoracions d’aquesta joia dels templers que ha arribat fins els nostres dies no sense patir destrosses i retocs que no han desfigurat el caràcters primigeni. Però un cop va haver-nos convençut de l’origen templer d’aquesta construcció Marc va fer un salt en el temps i ens va presentar un antecedent més llunyà en el temps, el culte al deu Mitra que sembla prové de la Índia i que fou practicat per militars romans en els primers segles de l’era cristiana. Així doncs el seu plantejament o tesi és que sota de les pedres romàniques existeix l’emplaçament d’un antic temple pagà dedicat al culte mitraic que en molts aspectes te relació amb les iniciacions dels Templers: una mena de vassallatge i diverses imposicions jeràrquiques.

En el temps de debat varen sorgir qüestions més o menys enginyoses però el més interessant fou la revelació que Marc Martinez i Blanca De Nicolàs varen fer en referència al llibre que Marc ha escrit i Blanca ha il·lustrat; una novel·la que du per títol “Fra Arnau i fra Roger massa pes per un sòl cavall” que resta inèdita a l’espera que un editor s’arrisqui a publicar-la. De fet el segell de l’orde dels templers reprodueix aquesta estampa, imatge de la proverbial pobresa i exemple de fraternitat entre cavallers: dos guerrers compartint cavalcadura.