La Galeria Tàpies presenta "Diàlegs d'una col·lecció"

La Galeria Toni Tàpies de Barcelona presenta del 20 de març fins a finals d’abril Diàlegs d’una col·lecció: Ann Veronica Janssens/Jana Sterbak. Per celebrar el seu vintè aniversari, la galeria està portant a terme un cicle d’exposicions on es mostren obres destacades de la col·lecció. En la quarta cita d’aquest cicle la Galeria Toni Tàpies dona la benvinguda a la primavera amb un arc iris de contrastos, on el gel del nord es fon sota la llum del sud. Presenta un diàleg entre dos importants i complexes peces de la col·lecció de la galeria, Reggae colour, d’Ann Veronica Janssens i Narcisse de Jana Sterbak. Ambdues volen transcendir el material, veiem en elles la màgia de la transformació i la recerca d’un significat espiritual, ofereixen a més un enfocament fresc i dinàmic, jugant amb els colors, les textures, la llum i l’ambient.

Ann Veronica Janssens treballa habitualment amb instal·lacions visuals transformant els espais arquitectònics on s’exposen les seves peces i alterant la percepció que en tenim dels mateixos, sovint jugant amb els efectes visuals i lumínics i amb la idea de fer tornar la matèria menys present i farragosa. A l’artista li preocupa la percepció de la matèria, busca l’absència d’una materialitat dominant, Reggae colour n’és un exemple. És una escultura efímera –ja que no pot romandre permanentment encesa– que difon una llum de colors degradats i lluminosos que ens connecten amb la llum, els colors i l’atmosfera del tròpic, amb un estil de vida relaxat i amb la música d’aquells paratges proporcionant-nos una intensa experiència espacial i cromàtica.

D’altra banda la Galeria Toni Tàpies presenta per primera vegada en el seu espai expositiu una instal·lació formada per una escultura també efímera i delicada de Jana Sterbak. La peça es titula Narcisse fent al·lusió al bell jove de la mitologia grega que va ser condemnat a contemplar-se eternament enamorat de la seva pròpia imatge. Es tracta de dues cadires enfrontades realitzades amb acer inoxidable i vidre i gel respectivament, això provoca que mentre una cadira resta perfecte per sempre –com si estigués congelada– simbolitzant la joventut i la memòria, l’altre es va desfent amb el pas del temps, representant la realitat i l’envelliment. La cadira de gel, com si d’una performance es tractés, s’anirà transformant davant dels nostres ulls durant l’horari d’apertura de la galeria fins a arribar pràcticament a desaparèixer, només uns ferros estesos al paviment, un bassal d’aigua i uns trossos de gel disseminats per terra ens recordaran l’existència d’aquesta escultura eminentment efímera.

L’any 1994, Toni Tàpies va obrir una galeria a Barcelona mogut pel desig de treballar amb artistes contemporanis i mostrar creacions artístiques de qualitat. Amb el pas dels anys, la Galeria Toni Tàpies es converteix en un punt significatiu del panorama artístic de Barcelona on s’exposa l’obra d’artistes contemporanis reconeguts i artistes joves emergents. La fascinació pels projectes en què es conjuguen la passió, el risc i la provocació, l’amor per la creació i el respecte als artistes es converteixen en els trets distintius de la galeria, uns trets que ha mantingut durant els últims vint anys.