Els finalistes de la Biennal d’Art Contemporani Català 2014

Organitzada per la Galeria Canals de Sant Cugat del Vallès s’ha posat en marxa una nova edició de la Biennal d’Art Contemporani Català 2014. Les obres finalistes s'exposen del 2 d’abril al 29 de juny al Museu del Tapís Contemporani-Casa Aymat de Sant Cugat del Vallès.

El jurat d’aquesta edició ha estat format per Aureli Ruiz, artista plàstic i visual de Reus; Albert Mercadè, director de la Fundació Arranz-Bravo i col·laborador de bonart; Josep Canals, galerista i director de la Biennal; Arnau Puig, crític d’art, historiador i filòsof i col·laborador de bonart; Mar Redondo, vicedegana de Cultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i Lluís Campins, director dels Museus de Sant Cugat.

Els artistes seleccionats son Albert Arribas Forcada (Barcelona, 1981; viu a Palafolls), Míriam Rialp Bonet (Santa Coloma de Queralt, 1991, viu a Barcelona), Bernat Soler Mañé (Vilanova i la Geltrú, 1992 viu a Vilanova i la Geltrú), Carles Azcón Jutglà (Camberra, 1982; viu a Cardedeu), Sergi Mesa Fernández (Manresa, 1987, viu a Barcelona), Irene Solà Sáez (Malla, 1990 i viu a Malla, Vic), Xiana Gómez Díaz (Lugo, 1982; viu a Barcelona) i Ruth Soria Vidal (Santa Coloma de Gramanet, 1989; viu a Badalona).

La Biennal d’art Contemporani Català ha arribat a la seva XIX edició, la del 2014. Les circumstàncies objectives i psicològiques feien ben difícil poder-la mantenir perquè la circumstancial psicosis de que hi ha altres coses més importants que l’art per defensar la solidesa de la vida. Tanmateix, l’experiència i la realitat demostren que no, que tot és una xarxa, un entramat, que la qualitat de cap manera està renyida amb la quantitat, si bé aquesta és sempre absolutament essencial.

La història d’aquesta Biennal, nascuda l’any 1977 als inicis de la democràcia, va estretament lligada a la nostra contemporaneïtat política i social, i ha estat sempre present a tots els esdeveniments globals que han caracteritzat aquests darrers decennis d’acció inventiva, productiva i social. Si va néixer a partir de la iniciativa privada, la intencionalitat va ser de seguida compresa per les institucions públiques i privades, i la necessitat de la seva presència i circulació pel territori immediatament assimilada i fomentada. L’altre element determinant d’aquest certamen d’arts plàstiques, fou que servís d’incentiu i facilités l’aparició, al compromès àmbit obert de la ciutat i del mercat real, de la producció emocional i reflexiva dels joves creadors. Atesa la motivació de la convocatòria s’hi podia participar només amb l’única condició de ser resident al territori.

A les imatges, a dalt, “Epogé” d’Albert Arribas; a sota, “Metamorfosis” de Carles Azcón; “Vacacións” de Xiana Gómez; “Estació pantalla” de Sergi Mesa; “Lingots” de Miriam Rialp; “Jerks Game” d’Irene Solà; “Mil cent vuitanta-un xirprers” de Bernat Soler i “Captador de llum” de Ruth Soria.