El relat de Gruber al costat de la veu poètica de Martins al MARCO

El MARCO reprèn el seu programa expositiu amb la inauguració de dues mostres individuals -Jorge Martins i Eduardo Gruber- a les sales de la primera planta. Les dues propostes tenen com a fil conductor el dibuix i l'obra sobre paper, a través de peces i estètiques molt diferenciades: el relat de Gruber costat de la veu poètica de Martins. L'exposició Jorge Martins. Ombres i paradoxes suposa la gran presentació individual que es dedica al nostre país a un dels noms referencials de la plàstica portuguesa de l'últim segle. Jorge Martins (Lisboa, 1940) és el que se sol anomenar un artista solitari, respectat per col·legues de diferents generacions. La seva obra, poètica i essencialment abstracta, està en diàleg amb el millor del dibuix europeu i americà del segle XX. A aquest prestigi i a la vigència del seu treball ha contribuït la seva infatigable investigació al voltant del dibuix, ja des de les primeres exposicions. De fet, serà amb els seus dibuixos amb els quals arribarà, a finals de la dècada dels setanta, al Centre Georges Pompidou de París, on se li va dedicar una individual. Una acurada selecció dels seus dibuixos -al costat de les seves quaderns d'apunts, que es mostren en primicia- componen aquesta nova proposta expositiva del MARCO.

En paraules del comissari, Óscar Antonio Molina, "l'exposició es concentra en aquesta part del seu abundant producció, on la riquesa de registres és la nota predominant: des de la geometria al gest expressiu; des de l'ordre matemàtic a l'enunciat verbal en forma d'escriptura, lletres o anotacions; des de la silueta a la taca; des de la figuració a l'monocrom ... Per a la mostra del MARCO ens hem decantat per una àmplia selecció d'obres en paper i quaderns de treball, de totes les dates productives de l'artista, evitant des del principi la idea convencional de retrospectiva, i rebutjant l'organització cronològica del que s'ha exposat, o tot el que condueixi a crear la impressió d'un fals desenvolupament lineal en tan llarga trajectòria. Ombres i paradoxes proposa teixir diversos eixos de lectura sobre el seu dibuix, que completen i actualitzen l'abundant fortuna crítica rebuda per l'artista al llarg de la seva carrera. Així, analitzarem el dibuix com sismògraf dels estats anímics, del pols "vital" i emocional del creador, per comprovar com es combina en bona part de la feina amb un rigor analític i una capacitat per a l'organització dels elements que componen la imatge en el pla de representació molt notables. De la mateixa manera, els aspectes performàtics derivats de l'execució dels grades mides habituals en l'artista, qui per bordaros sovint ha d'emprar-se com el dansaire, amb tot el cos, tindran el seu espai propi en el recorregut. La selecció posa també en relleu els límits disciplinaris del dibuix de Martins en relació amb la pintura, la narrativa, l'arquitectura, l'escenografia i / o els seus camps expandits en l'actualitat.

Eduardo Gruber (Santander, 1949) és un pintor al qual sempre ha temptat el dibuix i l'obra sobre paper, no com esbós sinó com a obra final. Artista polifacètic, ha realitzat escultures, intervencions en l'espai, instal·lacions, escenografia (d'òpera per Pilar Miró), i ha publicat diverses novel·les.