Fires d’art: l’estat de l’art?

Acostar-se a l’estat de l’art actual és un repte, atractiu i apassionant per a alguns, tediós i incomprensible per a d’altres. Entre aquests dos pols intentem raonar i interpretar.

Des de l’àmbit distès de la Tertúlia Bohèmia i amb l’excusa de passar revista a la fira d’art contemporani Arco Madrid 2014, acompanyat de Paco Muñoz Anglada i de Blanca De Nicolàs vaig presentar una visió sota l’advocació d’Enrique Vila-Matas i, en particular, de la seva darrera novel·la titulada Kassel no invita a la lógica, un passeig, una expedició per la documenta 13 de Kassel, la ciutat alemanya que cada cinc anys reuneix durant cent dies la flor i nata de l’art contemporani.

Vila-Matas és un autor que amb grans dosis d’humor però també amb profunditat i lucidesa explica les llums i les ombres del fenomen de l’art contemporani, un món en el que cal penetrar armat amb les claus mestres i calçat amb unes ulleres especials, ni massa fosques ni massa poc.

Fer un repàs a la fira Arco Madrid és una tasca titànica i sempre acaba essent una narració esbiaixada i parcial, subjectiva i fins i tot tendenciosa, perversa o distorsionada. L’art és una qüestió del cor, una experiència personal que cada ú ha d’interpretar segons el seu bagatge intel·lectual o segons la predisposició del seu estat anímic, massa condicions aleatories per posar d’acord a les majories.

L’Arco 2014 passarà a la història com l’any del IVA cultural, una rebaixa que es va aplicar als artistes i no a les galeries d’art. També es recordarà aquesta 33ena edició de la fira d’art madrilenya per la instal·lació Congress Topless de l’artista francès Yan Letto a l’estand de la galeria d’art  T20 i com l’Arco de Ferran Adrià i la seva elBulliFoundation als espais expositius del diari El País. La polèmica i el rebuig que algunes obres d’art produeixen, el desconcert o les reaccions gairebé viscerals que l’art contemporani desperta ens venen a corroborar aquell famós tòpic del no deixarà a ningú indiferent que fan servir els crítics d’art en hores baixes.

La magnitud de negoci que les fires d’art comporten es equiparable al que en el passat foren les exposicions universals. La proliferació d’aquestes fires d’art ha convertit els galeristes en nòmades que volten el món constantment i els artistes en una mena d’atraccions de circ on el encara més difícil s’ha convertit en màxima. La contravenció de normes i el refús a tot allò establert ha capgirat els quadres, donant el tomb a les teles i mostrant el bastidor amb les falques per tensar-la. Justament aquesta imatge és la que ha estat utilitzada per anunciar Art Lima (fira d’art contemporani a  la capital de Perú) en la que participa la galeria vilafranquina Sicart amb obres d’artistes entre els que destaca Eulalia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963).

Els mitjans de comunicació i la publicitat cada cop estan més vinculats amb el món de l’art contemporani, la revista Bonart és l’exemple més proper i un dels més reeixits tan en la seva edició en paper de caràcter bimensual com el immediat flux que genera el Bonart actualitat, la pàgina web on es penja l’actualitat artística, inclosa aquesta nostra de la Tertúlia Bohèmia de Sitges.