El Museu Reina Sofia presenta les mostres de Mario Merz i Hassan Khan a les seves seus de Retiro

El Museu Reina Sofia presenta al Palau de Velázquez la mostra dedicada a Mario Merz (Milà , 1925-2003), que ha estat organitzada pel Reina Sofia en col·laboració amb la Fundazione Merz i que es podrà visitar de l'11 d'octubre del 2019 fins al 29 de març del 2020. Sota el títol d'El temps és mut, s'ofereix un recorregut per les diferents vessants del treball de Merz, un creador clau en la segona meitat del segle XX, a través d'una selecció de més de mig centenar de peces, revisitant tant els motius i artefactes artístics que li van donar celebritat, com les propostes menys conegudes que va realitzar en els inicis i en els últims anys de la seva trajectòria.

La retrospectiva dedicada a Mario Merz (Milà, Itàlia, 1925-Milà, Itàlia, 2003) recorre les derives d'una obra suspesa en una mena de temps prehistòric, aliè al discurs de la història en l'era moderna. Aquesta perspectiva anacrònica, evident en l'elecció dels materials i la iconografia, és resultat de la posició ideològica i compromesa de l'artista en relació amb el context polític i intel·lectual italià dels anys seixanta i setanta del segle XX, així com del seu rebuig a la penetració del capitalisme i la forma de vida americà en el món de la postguerra.

D'altra banda, el Palau de Vidre acull del 17 d'octubre del 2019 a l'1 de març del 2010, l'obra d'Hassan Khan (Londres, 1975). Khan ha concebut un projecte específic per a aquest espai que sota el títol Les claus del regne i conformat per cançons, banderes, escultures de vidre, murals generats digitalment i altres elements, pretén generar en el visitant una reflexió crítica al voltant de l'explotació colonial de cossos i territoris, així com les seves estratègies de codificació i legitimació.

La pràctica artística oberta i diversa d'Hassan Khan (Londres, Regne Unit, 1975) inclou diferents mitjans com a música, performance, imatge fixa i mòbil, escultura, instal·lació i text. El seu treball enllaça al mateix temps elements familiars i comuns amb continguts el sentit és fugisser i poc evident per produir formes que estimulin la imaginació, suggereixin qüestions fonamentals, sedueixin i provoquin estranyament, confrontin expectatives, proposin misteris, així com que ajudin a rearticular les nostres experiències mitjançant el desplaçament de les estructures de poder.