El surrealisme d’Antonio Beneyto a Montserrat

L’Espai d’art Pere Pruna del Museu de Montserrat mostra, des del 3 d’abril, l’obra d’Antonio Beneyto. L’exposició, que es pot visitar fins el 6 de juliol, porta per títol Cosmos beneytià i està comissariada per l’escriptor i crític d’art Albert Mercadé. En ella s’hi troba el treball d’aquest manxec de naixement, però barceloní d’adopció, considerat com l’artista contemporani nostrat més compromès amb la causa surrealista.

Antonio Beneyto és un dels màxims representants del surrealisme contemporani a Catalunya i en el conjunt de l'Estat. Va ser designat per Carlos Edmundo de Ory, Chicharro i Sernesí com el millor valedor dels principis fundacionals del moviment postista -primer corrent d'avantguarda de postguerra a la península que van crear aquests tres artistes-, que es poden desglossar en cinc constants: llibertat, carrer, inconscient, amor foll i eurítmia.

Els dibuixos i les formes d'Antonio Beneyto són una recreació contemporània de la iconografia surreal: ulls, escales, formigues, bèsties... Un ideal oníric que Beneyto també va aprendre a la Barcelona llibertària dels anys seixanta, a la que ell va desembarcar provinent de Mallorca, el 1967.

Des d’aquell moment, Beneyto comparteix escriptura, edició i el cultiu de les arts plàstiques en el seu taller obert, al barri gòtic de Barcelona. Cinc dècades de trajectòria en el decurs de les quals l'artista s’ha manifestat a través d’una gran quantitat de tècniques que l’exposició de l’Espai d’art Pere Pruna vol mostrar: la pintura, l’escultura, la ceràmica, l’obra sobre paper, els ventalls, els llibres il·lustrats...: un cosmos beneytià; caos, però exquisidament comunicat, des del seu delirant univers iconogràfic, que té com a protagonista l’home i el seu somnieig davant el món.

Antonio Beneyto, creador fluídic, cosmogònic, polièdric, polifònic, transhistòric, subterrani, post-avantguardista, posthumanista, postista... Antonio Beneyto no se’l pot limitar al terreny del dibuix i la il·lustració. Com a bon vassall del Surrealisme, el creador viatja a la font primera de l’art —virginal i hermafrodita—, des d’on beu i llisca pel salt d’aigua de la poiesis, amb indiferència davant el suport formal: llibres, motlles, sabates, escultures, ventalls, cortines, peus, llenços, llençols, objectes, portes... Tota realitat punxant té interès en ell per a plasmar-hi el seu cosmos, ple de referències de la iconografia onírica ortodoxa: la formiga, la lluna, l’escala, l’ull, el peix, el pèl...

A les imatges, a dalt, obres de l'exposició. A sota, el pare Laplana, Antonio Beneyto i Albert Mercadè i peces de la mostra que es pot veure al Museu de Montserrat.