“Ex ungue leonem” del Mestre de Cabestany al MNAC

Del 4 d’abril al 28 de setembre les sales d’art romànic del MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) de Barcelona presenten Ex ungue leonem, Caps de marbre del Mestre de Cabestany.

La reunió de quatre caps procedents de la desapareguda portada de Sant Pere de Rodes permet mostrar de nou al Museu Nacional l’obra d’un dels escultors més singulars i sorprenents del romànic, batejat pels historiadors de l’art com a Mestre de Cabestany.

La presentació d’aquest interessant conjunt d’escultures en marbre coincideix amb la celebració del Congrés Internacional de Romànic dedicat al tema dels promotors a l’època romànica (Romanesque Art. Patrons and Processes), que organitza el museu en col·laboració amb la British Archaeological Association.

Ex ungue leonem, locució llatina, que es tradueix ‘per l’urpa (es coneix) el lleó’, al·ludeix al fet que el fragment d’un conjunt ens en pot donar una imatge de la totalitat. Així, les peces de marbre que ha reunit el Museu Nacional, fragments dispersos conservats en col·leccions particulars, al Fitzwilliam Museum de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, i al Museu d’Art de Girona, ens donen una idea de com podia ser la portada del monestir de Sant Pere de Rodes, una de les obres mestres de l’art romànic.

Els quatre caps fragmentaris van ser realitzats pel Mestre de Cabestany probablement al segon terç del segle xii. Es caracteritzen per la seva geometrització, a manera de cubs, i per la seva gran força expressiva, un dels trets més singulars de l’obra d’aquest artista extraordinari. Els caps presenten uns trets de pòmuls angulosos, ulls en oblic, amb els globus oculars destacats i els seus extrems estan marcats amb cops de trepant, també a vegades aplicat al cabell.

Al Museu Nacional, les escultures es presenten a les sales de la col·lecció permanent, agrupades en una vitrina, amb l’objectiu de mostrar la força creativa, el fort sentit escultòric i el record de l’art antic que singularitza aquestes obres i el seu autor.

Durant un temps, la presència al museu d’aquestes peces permetrà omplir un buit de la col·lecció d’escultura romànica, que si bé compta amb obres de centres tan importants com Ripoll, Besalú o Barcelona, manca d’exemples d’un escultor tan singular. Aquest conjunt entra en diàleg amb les obres de la col·lecció permanent, on està instal·lat.