Martí Anson i el pavelló català al Nivell Zero de la Fundació Suñol

El Nivell Zero de la Fundació Suñol de Barcelona presenta del 25 d’abril al 6 de setembre del 2014 l’Acte 29: Martí Anson. Pavelló català, Arquitecte anònim, un projecte que pren com a punt de partida la casa de vacances que Joaquim Anson va idear i construir per a la seva família als anys setanta. El seu fill Martí l’ha reconstruït amb l’objectiu de reivindicar l’arquitectura anònima i servint-se de la icona dels pavellons nacionals de les exposicions universals. El Pavelló català es va presentar per primera vegada al Palais de Tòquio de París l’any 2013.

A principis dels anys 60, Joaquim Anson es dedicava a la creació de mobles de fusta de manera altruista a Mataró. El seu objectiu era fer mobles a un preu assequible, seguint una certa tendència de l’època basada en la cooperació entre professionals de diferents disciplines. Arquitectes, advocats, administradors, gestors i artesans treballaven conjuntament en diversos projectes, apostant per les pràctiques comunitàries i trencant amb el sistema jeràrquic de la dictadura.

Seguint l’esperit de l’edificació barata, Joaquim Anson, que no era ni arquitecte ni constructor, es va plantejar la construcció d’una casa de vacances per a la seva família. Després de comprar un solar als afores d’un poble de La Garrotxa, va endegar la construcció pensant que era possible disposar d’una casa a baix cost utilitzant el mínim de materials necessari. Per això, va dissenyar una casa on la construcció amb maons cobria totes les necessitats, tant a nivell d’estructura com de mobiliari, que s’incorporava a l’obra de maó. L’economia de l’espai era un dels punts essencials de l’edificació. Un edifici com un moble.

L’any 2013, amb motiu de la presentació al Palais de Tòquio de Paris, el seu fill Martí Anson decideix reconstruir la casa. Es tracta d’una estructura de fusta desmuntable, que es pot tornar a muntar en pocs dies i sense l’ajuda de professionals. Així, la construcció d’Anson ret homenatge als constructors anònims que realitzaven projectes que es concretaven en edificis senzills, funcionals i assequibles.

D’aquesta manera, posa en valor els coneixements i l’expertesa del patrimoni local, com fan els pavellons nacionals de les exposicions universals i internacionals, que representen les idees d’un país a partir de la forma arquitectònica en què es concreten. Així doncs, la casa familiar és també un “pavelló català” i adquireix així un cert significat polític, aquell que reivindica una manera de fer anònima i cooperativa.