Les fotografies d'Antoni Bernad exposades a la Fundació Forvm

La Fundació Forvm per a la Fotografia, del carrer d’en Granada, 11 de Tarragona presenta per primera vegada una exposició dedicada a la moda, i per fer-ho a comptat amb un dels fotògrafs més sol·licitats i reconeguts a nivell internacional, Antoni Bernad. Elle, Vogue, Vanity Fair, Marie Claire, AD, Telva, El Pais Semanal, Yo Dona, Woman, i clients com Pronovias, Chanel, Cartier, Van Cleef & Arpels, Carolina Herrera, Emporio Armani, Zara, Massimo Dutti, Pertegaz, o Mango, entre d’altres,  han confiat amb ell.

“Sovint la fotografia de moda ha estat considerada una disciplina menor, una concepció que comença a ser feliçment corregida. Si fem una ullada a la història de la fotografia veurem que la majoria dels grans mestres: Steichen, Brassaï, Man Ray, Beaton, Lartigue, Horst, Penn, Avedon, Klein, etc., l’han practicat sense complex. En el camp de l’art –i la fotografia no se n’escapa– plana encara una concepció romàntica: la sobrevaloració del que és marginal. Cal no oblidar, però, que la fotografia –com cada una de les arts– disposa d’una escriptura pròpia que és la que li dóna cos. És cert que res s’escapa de la ideologia, però l’estudiós de la cosa artística ha de jutjar la bondat de l’acte creatiu en funció de la seva qualitat estètica. Lliure de prejudicis. La fotografia de moda –igual que el cinema– necessita d’equips col·laboradors: creadors, actors (models), estilistes, il·luminadors, perruquers, maquilladors, atrezzo, a l’espera que l’ull solitari de l‘autor doti d’unitat el conjunt. Per mi, això és el que fa apassionant la fotografia de moda. La meva fotografia de moda no és únicament documental. No és satisfà únicament “retratant” vestits. Procuro crear moda amb la “càmera”, una moda lligada als elements culturals que la propicien. En les meves fotografies la literatura, la pintura, l’arquitectura, el cinema, el teatre, la música, són referents, elements atmosfèrics imprescindibles. Les models mai són dones objectes, ni fetitxes estandarditzats. Són persones de carn i ossos que miren al passat o al futur per expressar el seu temps. Un temps eminentment fràgil, i perquè no, feliç”, ha escrit Antoni Bernad.

Però Antoni Bernad no és només un fotògraf professional de moda, el seu treball com a retratista va més enllà de l'encàrrec professional. Per davant de la seva càmera han passat personatges com Dalí, Paloma Picasso, Horst, David Hockney, Tàpies, Català-Roca, Manolo Blahnik, Joan Miró, Mercè Rodoreda, Chillida, Mario Mertz, Kenzo, Richard Gere, Tom Ford, Gae Aulenti, Kapuscinski, Hartung, Helmut Berger, Penélope Cruz, Valentino, Oriol Bohigas, Frederic Mompou, Josep Pla, Elsa Peretti, Victòria dels Àngels, Laura Ponte, Andie MacDowell... En els seus retrats sempre intenta arribar a l'ànima i reflectir les emocions més íntimes, evitant l'efectisme i buscant una lectura de la imatge directa i clara. Per això, amb la seva interacció amb els models, busca constantment distreure l'atenció per copsar aquest instant de llum aliè de la intimidació de la càmera.

Antoni Bernad (Barcelona, 1944). Va estudiar Belles Arts i durant sis anys va treballar de grafista per agències de publicitat. El 1966 decideix dedicar-se professionalment a la fotografia i s’instal·la a París. Durant més de 40 anys ha col·laborat amb les millors publicacions internacionals, i ha esdevingut un dels fotògrafs de moda més sol·licitats i reconeguts: Elle, Vogue, Vanity Fair, Marie Claire, AD, Telva, El Pais Semanal, Yo Dona, Woman, i clients com Pronovias, Chanel, Cartier, Van Cleef & Arpels, Carolina Herrera, Emporio Armani, Zara, Massimo Dutti, Pertegaz, Mango han confiat amb ell.

El seu tret estilístic no es deixa etiquetar fàcilment. El seu treball reflecteix un soberbi control de l'escena on es posa de manifest la seva passió per l'art, l'arquitectura, el cinema, el teatre, la dansa i la música. En les seves imatges, totes aquestes disciplines conformen un univers creatiu que sap conjugar com a font de creativitat, i

ho plasma a través del tractament de les figures i de la llum tant en interiors com en exteriors. Aquest domini de l'espai i el control de la posada en escena li permet crear universos, narrar històries i despertar emocions.

Té obra a les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu d’Art Contemporani de Barcelona. 

L’exposició de la Fundació Forvm de Tarragona es pot veure des del 14 de març fins al 22 de juny del 2014.

A les imatges d’Antoni Bernad, a dalt, Maria Girona i Albert Ràfols Casamada, 1977; a sota, i Carolina Herrera, Nova York, 1992; Christelle  Lefrac, Pais Semanal, 2005 i  Antoni Tàpies, 1988.