Pilar Perdices exposarà “Paisatges de la memòria” al Museu Florencio de la Fuente

El Museo de Arte Contemporáneo Florencio de la Fuente de Requena presenta una retrospectiva de l’artista Pilar Perdices (Maó, Menorca 1.936), comissariada pel crític d’art Joan Gil Gregorio. Amb el títol “Paisatges de la memòria”, més d’un centenar d’obres, entre pintures i dibuixos mostren la trajectòria des dels anys 70 fins a l’actualitat. La mostra es podrà veure del 4 de juliol al 22 de setembre És a mitjans d’aquesta dècada quan l’artista trenca els lligams amb les referències figuratives anteriors per introduir-se en una investigació expressiva d’arrels informalistes que fins el dia d'avui no ha deixat d’aprofundir. En la seva obra podem trobar els sediments d'aquest corrent més dinàmic i gestual, sense deixar de banda l'espacialisme atmosfèric, l'expansió de la taca o en alguns moments la texturalitat aconseguida a través de diferents materials com ara papers, teixits, llimadures metàl·liques... un camp d'experimentació plàstica d'immenses possibilitats que li permet aconseguir els resultats desitjats. Espais de la memòria, arquitectures del temps, paisatges mítics, paratges mediterranis... són alguns dels pretexts més suggerents que l’artista utilitza per qüestionar i reflexionar sobre temes cabdals de la seva existència. Podem parlar de paisatges de la memòria, perquè l’artista evoca sensacions rebudes davant l’escena natural, rastrejant en el record la part més sensible de les emocions sentides i viscudes. La naturalesa està constantment present en la seva obra, traduïda a través de la seva relació amb l’entorn. En la seva trajectòria no s’observen grans canvis, ni salts bruscos en allò que podríem dir-ne “estil”, sinó que les etapes s’encadenen amb una continuïtat dinàmica plena de coherència. L’obra final ha estat tothora un cúmul de sensacions, de pensaments, de silencis, d’angoixes, de patiments i de satisfaccions; convertint el suport en un camp intens d’expressions i de veritats. El llenguatge pictòric de Pilar Perdices està relacionat amb el signe la cal·ligrafia pulsional i els impulsos sígnics. Ha estat aquesta constant la que ha servit de fil conductor de tota la seva trajectòria, a través del qual podem resseguir les diferents etapes que han marcat el seu desenvolupament.