"(Silencis) Figueres sota les bombes" al Museu de l'Empordà

(Silencis) Figueres sota les bombes, 1938-1939 es pot visitar del 27 d'abril al 14 de setembre al Museu de l'Empordà de Figueres. La mostra és un projecte de Jordi Puig que ha comptat amb la col·laboració d'Enric Pujol i Gerard Bagué. Amb el títol de Jo hi vaig ser, el 16 de juny de 2013, Jordi Puig, el GEES (Grup d’Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat) i el Setmanari de l’Alt Empordà (amb el suport de l’Ajuntament de Figueres i el MUME) van convocar una trobada fotogràfica dels testimonis dels bombardejos a Figueres i l'Alt Empordà, a la casaEmpordà de Figueres. També se’ls va gravar i enregistrar amb una càmera digital. Aquesta exposició, que recull aquella experiència, és un reconeixement a persones que ens envolten, que han viscut el drama d'una guerra en el mateix escenari de seguretat en el que vivim. El seu silenci no ha estat oblit. Ara, les seves paraules també són el nostre mestratge. Figueres fou una de les ciutats catalanes més bombardejades durant la Guerra Civil, el 1938 i –sobretot- al principi del 1939, quan passaven milers de persones camí de l’exili. La premsa rossellonesa de l’època va parlar de 300 morts i de 800 ferits només en aquelles jornades. Per tant, la xifra dels morts pels bombardeigs només pot ser aproximada, però podria acostar-se als 400. Els noms de les víctimes només els coneixem, en part, per la documentació conservada, que té molts buits i mancances. Els bombardeigs van destruir bona part d’una ciutat que, aleshores, tenia uns 14.000 habitants. Els edificis públics i particulars afectats van ser més de 500. Figueres fou bombardejada en 18 ocasions, en 13 dies diferents, per part de l’aviació italiana i alemanya, aliats dels franquistes. El dia 23 de gener de 1938 patí el primer atac mortal, centrat al passeig Nou, al costat del Parc Bosc, que féu 16 morts, entre els quals hi havia mainada. El més mortífers, però, van ser els de final de gener i principi de febrer del 1939, efectuats en ple èxode republicà, quan passaven milers i milers de persones camí de l’exili. La ciutat i la comarca es convertiren en la seu de tres governs: el de la Generalitat, el de la República espanyola i el basc. Era, doncs, un objectiu estratègic de primer ordre que calia enfonsar de totes totes per provocar el caos i el pànic, i evitar així la fugida republicana. Els bombardeigs van destruir bona part d’una ciutat que, el 1936, tenia uns 14.000 habitants. Els edificis particulars afectats foren més de 500 i a aquesta xifra cal afegir- hi els públics, com ara les Escoles Graduades (actual Sant Pau), les Escolàpies, l’Institut Ramon Muntaner, l’Hospital del carrer Nou, l’Asil Vilallonga, l’Escola d’Arts i Oficis, l’antiga biblioteca del carrer Ample i el cementiri (on 65 nínxols quedaren destruïts). El 8 de febrer, en la seva retirada, l’exèrcit republicà va volar el polvorí del castell de Sant Ferran que va afectar part de la fortalesa i la zona més pròxima.