La Galerie Rudolf Leeb de Viena presenta del setembre al novembre del 2019 Zensur und Meinungsfreiheit (Censura i llibertat d’opinió).
El paper que varen fer els responsables de la darrera edició de la fira d’art ARCO amb la retirada de l’obra Presos políticos en la España contemporánea va ser tan ridícul com contraproduent: l’obra es va convertir en la més retratada d’aquella edició de la fira i la premsa no parlava d’una altra cosa. El seu autor, Santiago Sierra (Madrid 1966), va emetre llavors un comunicat on, entre d’altres arguments, afirmava: “actos de este tipo dan sentido y razón a esta pieza, que precisamente denuncia el clima de persecución que estamos sufriendo los trabajadores culturales en los últimos tiempos”.
Reflexions semblants resulten de l’exposició Zensur und Meinungsfreiheit (Censura i llibertat d’opinió) que acaba d’inaugurar-se a Viena per iniciativa, entre d’altres, de la Katalanischen Kulturverein de la ciutat. L’exposició a més de l’obra del madrileny, presenta el treball de diferents artistes que reflexionen sobre qüestions similars. Entre d’altres artistes presents a l’exposició, les austríaques Silke Maier-Gamauf i Romana Hagyo l’obra de les quals va provocar un escàndol mediàtic aquest estiu al país. Es tracta d’un projecte pensat per a donar visibilitat a dones de rellevància política, social i cultural als espais públics amb plaques de carrer que porten els seus noms. Entre aquests noms s’incloïa la figura de Silke Maier-Witt (casualment un nom quasi idèntic al d’una de les artistes) avui activista per la pau i ex-membre de l’organització armada RAF que va demanar públicament perdó per l’assassinat del president de la patronal alemanya als anys 70. La resposta però des del partit de l’extrema dreta austríac i la premsa més populista no s’ha fet esperar i els atacs verbals a les artistes i les agressions físiques a la seva obra han estat nombrosos.
En l’exposició cal destacar també l’obra d’Arye Wachsmuth (Hamburg, 1962), més conegut pel públic per la seva obra sobre les percepcions i solapaments dels relats de la història i molt concretament sobre el Nacionalsocialisme. En els darrers anys Wachsmuth treballa també sobre la qüestió dels refugiats a Europa i per a la exposició presenta una obra fotogràfica que esdevé un documental sobre la dramàtica situació dels refugiats als centres d’acollida de l’Europa de l’Est.
I tan colpidora com l’obra de Santiago Sierra és la instal·lació de l’artista kurda Mirkan Deniz que reprodueix literalment (amb coordenades del GPS incloses) la paret d’una casa destruida per un tanc turc. La pròpia artista explica en una entrevista radiofònica com l'art ha de ser un mitjà per comunicar situacions difícils internacionalment, traspassant fronteres lingüístiques i nacionals.
L’exposició va més enllà i ens porta a reflexionar sobre la manipulació informativa, els efectes de la censura i ens porta a qüestionar quin paper ha de tenir l’art, els artistes i la crítica en els temps que vivim.
(*) Corresponsal.