Romuald Ypreeuw “Foxy”, a la galeria de Blanca de Nicolás

Romuald Ypreeuw, alies Foxy, és un jovencell nascut a Perpinyà el 1981 que de manera autodidacta s’ha decantat cap a la recreació gràfica d’un món paral·lel on els homes han estat substituïts per animals que mantenen relacions sexuals, homosexuals caldria puntualitzar. Les faules, les més clàssiques d’Isop i de Fedre o aquelles altres de Samaniego i també les de Iriarte, són contes morals, narracions en les quals els animals es personifiquen i prenen la paraula per donar-nos una moralitat amb finalitat didàctica, un objectiu sempre present que a voltes va carregat d’ironia, sàtira o amb un rerefons moral quant no d’una intenció exhortativa o simplement com l’asserció d’una veritat. Podem recordar la faula de la cigala i la formiga de La Fontaine o tantes d’altres famoses com la del cocodril del Nil i el gos que hi bevia tot corrent per evitar la queixalada del murri rèptil. L’eficàcia didàctica d’aquests contes rau en què els animals s’humanitzen però la ficció és l’enemiga de la veritat. Rousseau titllà les faules i les rondalles com a deformadores del caràcter innocent de l'infant. En el context d’un art bord els dibuixos de Romuald Ypreeuw (Foxy) reuneixen dues condicions la de ficció en tant que faula amb personatges animals i la narrativa i moral, explícitament pervertida o desviada de la normativitat sexual. Els seus gossos, guineus, llops i altres espècies canines (hienes, xacals) practiquen sexe alegrement, barrejant-se i acoblant-se sense tenir en conte les seves diferències “racials”, de pedigrí o espècie, aquest és potser un dels valors que destaca en les creacions de Romuald. També apareixen acoblats animals que acostumen a ser enemics, una cérvola i un llop, una zebra i un lleó, tigres i guepards al costat de braus o gaseles. Romuald en els seus dibuixos i il·lustracions ens mostra la vida gai d’una manera normalitzada, desimbolta, sense cap tipus d’embaràs o encongiment. El que abans s’anomenava eufemísticament l’ambient ell ho mostra obertament, en tot el seu esplendor, malgrat que els seus personatges s’amaguin rere l’alter ego faunístic. L’hedonisme es fa patent en la imatge dibuixada d’una parella de cànids prenent-se una pinya colada dins un coco a la platja de l’Estanyol, amb els vestits de bany ben cenyits i marcant paquet, el cos pelut de bèsties animals i amb la complicitat d’un somriure d’orella a orella. Conillets sexis que miren descaradament, panteres negres que assetgen damunt d’un turó, guineus nudistes a la platja de Balmins, parelles dissemblants atrapades en ple orgasme a la pineda de la platja de l’home mort, la varietat d’espècies animals ve a corroborar la diversitat i la pluralitat dins el món gai. En una mena de Kamasutra faunístic Romuald Ypreeuw ens ofereix l’aspecte lúdic i la faceta més calenta d’un mode directe. La utilització dels mitjans digitals és una de les característiques definitòries de Romuald Ypreeuw com artista del segle XXI, ell és un dibuixant que es val de la tecnologia per recrear un món on la fantasia esdevé realitat. La seva és una mirada fresca, espontània, ell mateix s’ha sorprès de que Blanca De Nicolás l’hagi descobert, encoratjant-lo a presentar el seu treball en aquesta exposició que ara es presenta al seu estudi del passeig de Vilanova fent cantonada amb el carrer Muntaner de Sitges, a tocar de Can Gregori, restaurant de cuina casolana.