'Arxius Lambda. El projecte del Museu Munch d'Oslo' a la Virreina

Realitzada en cooperació amb CentroCentro, de Madrid, i arc en rêve, de Bordeus, aquesta mostra documenta els dotze anys de treball que l’Estudio Herreros ha dedicat al projecte del Museu Munch d'Oslo, l'obertura del qual, l'octubre de 2021, coincideix amb la presentació de La Virreina Centre de la Imatge.

El nom de l’exposició, Arxius Lambda, utilitza el lema en el qual es va emparar la proposta per preservar el seu anonimat en el concurs internacional i que, inusualment, va ser usada pels mitjans fins que es va començar a construir l'edifici. Lluny de les gramàtiques emprades per les exposicions d'arquitectura, la idea d'arxiu al·ludeix aquí a tot un seguit de materials que documenten la història interna del projecte i que mai veuen la llum, ja que solen ser considerats com «paper burocràtic» per part dels estudis, els quals arriben a redibuixar els plànols per a unes publicacions netes que desproblematitzen els edificis a què es refereixen.

Enmig d'una conjuntura on la major part dels museus està repensant les seves atribucions i els seus sentits públics, considerem necessari apropar-nos a un cas radicalment diferent: el d'una institució museogràfica que es construeix des de zero, el d'una ciutat que transforma la seva fisonomia amb l’aparició d'un nou element arquitectònic, el d'uns usos ciutadans i col·lectius que donen sentit a una infraestructura cultural.

Així, Arxius Lambda. El projecte del Museu Munch d'Oslo mostra com les noves formes de fer arquitectura són el resultat d'intensos processos de diàleg polític i social, de col·laboracions a llarg termini entre agents diversos. Entre els nombrosos documents que es presenten, cal destacar les imatges inèdites que el fotògraf d'arquitectura Iwan Baan ha realitzat sobre l'edifici, les quals no el mostren des d'una perspectiva fetitxista o objectual, sinó des d'un prisma situat i d'ús imprevist.

L'exposició es completa amb un conjunt de diàlegs on les principals veus de l'escena internacional debatran sobre quins paradigmes renoven, avui, el llenguatge de l'arquitectura i la forma de viure les ciutats.