Galeria Balaguer: "I et and" de Diego Pujal

Un joc entre el temps i l’espai és el que ens va proposar Diego Pujal a la mostra I et and, que es va poder veure a la galeria Balaguer fins a finals d’abril. A través d’un continuat i repetitiu desplegament de capes que finalitza en la condensació d’una sola imatge pictòrica, Diego Pujal (Buenos Aires, 1971) provoca l’espectador per imaginar una multiplicitat de variables que contenen una potent càrrega metafòrica. “Aquest procés ens remet a la idea desenvolupada per Georges Didi-Huberman sobre el que veiem i el que ens mira: no solament veiem les pintures de Pujal, sinó que aquestes també ens miren a través de la capacitat que tenen per despertar la nostra “memòria involuntària”, explica Òscar Padilla. Les pintures que ens proposa Diego Pujal a I et and remeten a espais indeterminats en els quals es despleguen diverses capes de sentit, que es constitueixen a partir de la configuració d’uns codis pictòrics interns que apel·len l’espectador a aturar-se per realitzar un exercici de mirada lenta. Dos referents universals, i no precisament pintors, inspiren Pujal: Richard Deacon i Jorge Luis Borges. La intemporalitat i el desig per explorar alguna cosa més enllà de l’evident, present en l’obra d’aquests creadors, van marcar el camí a seguir per Pujal. Tot això es trasllada al pla pictòric i genera una sensació que el mateix Pujal descriu com a enganyosa, en el bon sentit: “La pintura té la virtut que en el moment en què la completes tot passa en la pròpia tela, no hi ha un desenvolupament temporal i és el que jo intento reforçar constantment, allò que té a veure amb la pintura i amb el pla.” Un senzill i delicat joc que planteja una narrativa especulativa en la qual l’espectador inquiet és convidat a fantasiejar amb les informacions inconcluses que l’artista li proposa. A la imatge, "I et and", 2014 de David Pujal.