La memòria gràfica de la Guerra de Successió del 1714, en una exposició al Palau Robert

El Palau Robert presenta l’exposició “1714. Memòria gràfica d’una guerra”, que dóna a conèixer una selecció de gravats i textos sobre la Guerra de Successió a Catalunya. La mostra es pot visitar del 8 de maig al 29 de juny, a la Sala 4 del Palau Robert. La mostra forma part de les activitats organitzades amb motiu de la commemoració del Tricentenari, que recorda els fets del 1714 en què Catalunya va perdre les seves institucions nacionals de govern, al final de la Guerra de Successió a la Corona espanyola. L’exposició incorpora prop de vuitanta reproduccions de gravats de diversos col·leccionistes i arxius europeus que fan un recorregut pels principals fets de la Guerra de Successió a Catalunya, amb gravats i textos explicatius en català, castellà i anglès. Així mateix s’acompanya d’un audiovisual que incorpora altres documents gràfics. L’exposició, de caràcter itinerant, està dividida en deu àmbits i ofereix diverses lectures: la històrica; una mirada al món de l’art i la cartografia del set-cents, i també com es configura,al segle XIX, un imaginari col·lectiu sobre aquells esdeveniments que varen ser una referència important per al catalanisme durant laRenaixença. La comissària de l’exposició, Mercè Morales, és doctora en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, membre de la Junta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (Institut d’Estudis Catalans) i autora de diversos articles i llibres d’història. Ha publicat, entre d’altres, “Parlament de Catalunya, República, guerra civil i exili”, “La Generalitat de Josep Irla i l’exili polític català” i “Memòria Gràfica de la Guerra de Successió” (editorial Base). Al llarg de la Guerra de Successió es varen realitzar centenars de gravats sobre el conflicte en els principals tallers d’artistes, cartògrafs i gravadors d’Europa. Oferien informació sobre les campanyes militars, els escenaris de la guerra i els fets polítics més rellevants. Catalunya va esdevenir un dels escenaris bèl·lics principals en adherir-se a la causa austriacista el 1705 i Barcelona es va convertir així en la cort de l’arxiduc Carles d’Àustria. Els àmbits de l’exposició són: Personatges; La Catalunya del set-cents; Felip V a Catalunya; Carles III, rei delscatalans; Dos reis a Barcelona; Escenaris de la guerra; La fi de la guerra?; L’onze de setembre de 1714; La repressió i Memòria de la guerra. A les imatges, a dalt, el conseller en cap, Rafael Casanova, cau ferit al baluard de Sant Pere. A sota, detall del mapa del Llevant peninsular durant la guerra.