'Ompliren el futur d'anhels de justícia', al Castell de Bellver

El Castell de Bellver acull la memòria de 500 anys de la Germania de Mallorca. Els elements simbòlics com la terra, la cendra, la sang, la pólvora, la sal, conviuen en aquest mostra amb mapes, imatges i panells per configurar el relat i representació històrica d'aquesta revolta popular, amb elements singulars com el text de la sentència a mort de Joanot Colom. Es tracta d'una exposició elaborada des del rigor històric, amb voluntat divulgativa i educadora. Per això s'organitzaran visites guiades per al públic escolar i per a grups interessats, a fi de mantenir viu l'esperit d'aquests fets. El regidor d'Educació i Política Lingüistica, Llorenç Carrió, ha assegurat que "avui és d'estricta justícia rememorar la Germania perquè els valors que empararen aquesta lluita són ben vigents: democratitzar les estructures governamentals per tal que tots els ciutadans gaudeixin dels mateixos drets i oportunitats". El batle de Palma, José Hila, també ha reivindicat la vigència d'uns valors que "mai hem de donar per fets. Sempre els hem de defendre, sense permetre que ningú els posi en risc". La Germania va ser l'expressió a Mallorca d'un moviment amb aires de canvi, llibertat i justícia que s'estengué per tota Europa per remoure els desequilibris de les estructures feudals. La petjada de Joanot Colom, Joan Crespí i molts d'homes i dones anònims agermanats s'estén per la capella de Sant Marçal del Castell de Bellver i la sala contigua. El regidor Llorenç Carrió ha destacat la importància del Castell en la nostra història "pocs espais de la ciutat com aquesta fortalesa han protagonitzat tants episodis del nostre passat col·lectiu com també pocs d'ells han acompanyat les mallorquines els mallorquins al llarg de la història. Per tot això, haurem d'acceptar que Bellver ocupi un lloc distingit en la vida i el cor de tots nosaltres. La historiadora Margalida Bernat, que ha intervingut en nom de la Comissió Germanies 500, també ha reforçat aquest caràcter emblemàtic del Castell.