"Dalí. El gran pensador" d'Efrem Gordillo Pla

Contra el nihilisme, creure en tot i, ensems, anar-hi en contra, per sistema i per principi. Cap mida, cap límit a la llibertat de l’esperit. Amb una ideologia intransferible i una dissidència en la praxi del pensar, el voler, el gosar, el pintar i l’escriure, l’artista de Figueres és un dels més grans pensadors de la història. Aquesta és la tesi que advoca i demostra Efrem Gordillo: situa Dalí al mateix podi que Aristòtil, Nietzsche o Freud. Dalí, a més, integra la filosofia a la pròpia vida. L’amic García Lorca ja li augurà la missió literària, al pintor, i, com ell mateix afirmà: “Sóc més bon escriptor que pintor.” Si Dalí pinta com pinta, imagineu com escriu! El llegat de quasi nou mil pàgines escrites per l’autor de la novel·la Rostres ocults és una mostra de la seva “llibertat mental extraordinària”, en paraules de Josep Pla. Efrem Gordillo certifica el poder superlatiu de la ment daliniana, capaç de transmutar la realitat amb les armes ensinistrades del pensament i apte per interpretar-la a base de deliris paranoics. Què defensa i contra què lluita Dalí? A partir d’anècdotes il·lustratives i fragments dels seus textos, Gordillo ens descobreix un ideari dalinià corporal i pragmàtic, monarcoanarquista, de fe en la potència infinita de l’individu, amant del poder, místic. Una filosofia dels desitjos, de recerca constant de l’èxtasi, de conquesta de l’irracional, del batec metronòmic entre la ciència i la poesia, de l’harmonia de contraris, del vitalisme nietzschià i de la gelatinització de la mort. Dalí és odi a la simplicitat i a la utilitat, i radical valedor de “la imaginació dels somnis, de la pol·lució nocturna i de la perversió sexual, del crim, de la masturbació i de l’amor”. Llegim la formació de l’ego dalinià, que germina d’un estil de vida rabiosament propi i d’un pensament que, de ben menut, ja marca la diferència. La follia clarivident del mètode paranoicocrític i la declaració de la independència de la imaginació i els drets de l’home a la seva pròpia bogeria disparen Dalí cap a la desraó mística forjada en raonaments laberíntics sobre els grans conceptes universals (i romàntics): eros, pathos i tanathos. Dalí no té seny, però té sensibilitat. La moral daliniana és una ètica de la legitimitat individual, una moral sacrílega. No hi ha cap més secret que la intel·ligència, aguda fins al paroxisme. De l’autor pensador i del seu lector filòsof. Després de 25 anys de la mort de Dalí, el llibre d’Efrem Gordillo omple el buit que fins ara existia sobre el Dalí més desconegut i és, alhora, un llegat fidel de la potència estètica i lírica d’aquest cervell meravellós a través dels seus escrits i de la impecable lectura del seu exegeta. Un dels documents del segle que forada la realitat a través de la innovació.

Editat per Deu i Onze. 414 pàgines.