Thorgerson, autor de la portada de l'obra emblemàtica de Pink Floyd

Hi havia un temps en què la música era alguna cosa més que les cançons que formaven part d’un disc. És indubtable la força visual que la música rock ha tingut des dels seus orígens. L’Elvis Presley era, efectivament, les cançons que interpretava, però també era la seva imatge trencadora o el seu (en aquell moment) provocatiu moviment pèlvic. O els Rolling Stones, que, més enllà de les seves arrels blueseres, eren també l’aparença salvatge que transmetien Keith Richards i la resta. Així, quan parlem, per exemple, de la música de Pink Floyd i de la seva obra més emblemàtica, Dark Side Of The Moon, la primera imatge que ens ve al cap és la portada negra amb un triangle que transforma un raig de llum en un feix multicolor. L’autor d’aquella portada en concret (i de moltes altres icòniques de la història de la música rock) va ser Storm Thorgerson, al capdavant del col·lectiu Hipgnosis, mort justament ara fa un any, el 18 d’abril del 2013. Sens dubte, els treballs més recordats de Thorgerson van ser els que va fer per al grup preferit de la psicodèlia londinenca, Pink Floyd, evolucionats més tard, cap a propostes més progressives i simfòniques. La relació de Thorgerson (nascut el 1944) amb el grup s’inicia ja a l’institut, a Cambridge, on coincideix i es fa amic de Syd Barrett i Roger Waters. Tot i que Storm (anglès descendent de família noruega) va estudiar en un primer moment filosofia, també va estudiar cinema i televisió al Royal College Of Art de Londres. L’any 1968, Thorgerson i el seu company Aubrey Powell (dissenyador d’escenaris per a programes i sèries de la BBC) creen l’estudi de disseny Hipgnosis, que situen al bell mig del Soho londinenc, tot basant el seu treball en la fotografia i en el retoc i manipulació de les imatges;  molt abans, en tot cas, que arribessin els programes informàtics que facilitarien aquestes tasques. La connexió de Thorgerson amb membres dels Pink Floyd fa que rebi l’encàrrec de treballar en el disseny de la portada del segon disc del grup A Saucerful Of Secrets, per al qual dissenya una portada que lligava perfectament amb el contingut psicodèlic dels temes inclosos. A partir d’aquí, la relació de Storm i Hipgnosis amb Pink Floyd es farà estreta i els portarà a col·laborar en una desena de treballs, el més destacat dels quals, sens dubte, seria la portada (i el disc, evidentment) de The Dark Side Of The Moon, publicat el 1973. L’elapé, de concepció difícil i que conté alguns dels temes més representatius dels Pink Floyd, requeria un embalatge que estigués a l’altura. Tot i les reticències de la discogràfica a la despesa que representava el tema del disseny (el grup va renunciar a una part dels drets d’autor per fer possible el projecte), i al fet que EMI preferia un disseny més clàssic, el grup va dedicar una important quantitat de recursos tant a la portada com a l’embolcall. Storm Thorgerson va concebre una portada negra amb un prisma que dispersava un raig de llum blanca en múltiples colors. Una representació dels xous de llum que havien estat la marca d’identitat del grup. O també la referència a allò que no es veu aparentment però que hi és... A dins del disc hi havia les lletres de les cançons i un parell de pòsters (una fotografia en directe del grup i una imatge de les piràmides d’Egipte que es va prendre evidentment in situ utilitzant una pel·lícula especial) que el grup tant sí com no va voler incloure, sense sobrecost per al comprador, encara que fos a càrrec dels seus drets d’autor. El projecte s’ho valia. Storm Thorgerson era, sobretot, un modern creador d’icones. Entre les seves influències artístiques ell mateix esmentava Man Ray, Magritte, Picasso o Kandinski i entenia la imatge de portada dels discos en els quals treballava com un reflex de la música i del grup amb què col·laborava. El seu mètode de treball es basava a escoltar la música, llegir les lletres de les cançons i parlar amb els músics. “Sóc una mena de traductor: tradueixo un element d’àudio –la música– a un element visual –la portada–.” Era també Thorgerson un artesà de la imatge. En una època en què els ordinadors gairebé no existien (en tot cas no com a element de consum massiu), el retoc fotogràfic era tot un art, i les fotografies permetien incloure-hi altres elements artístics que les enriquien. Les imatges es creaven una a una després d’un llarg procés de preparació: la imatge del porc a la portada d’Animals era efectivament un enorme inflable que va crear interferències a l’aeroport de Heathrow quan el van enlairar per a la sessió de fotos; per a la imatge de portada de A Momentary Lapse Of Reason es van posar en fila en una platja 700 llits d’hospital; la imatge de la cara de Peter Gabriel per al disc del mateix nom del 1980 es va fer rebregant un llapis contra imatges polaroids mentre es revelaven, fins que va aparèixer la imatge de Gabriel que Thorgerson havia somiat durant un malson. La llista de músics amb els quals va treballar Storm Thorgerson i el seu estudi Hipgnosis és àmplia i representa una part de l’aristocràcia del rock: els ja esmentats Pink Floyd i Peter Gabriel i també Paul McCartney, Led Zeppelin, Elegy, Syd Barrett, Black Sabath, per als quals va crear belles portades oníriques, fantasmagòriques o a tocar del surrealisme; tot i que també va fer altres coses més impactants, com ara els nois en banyador marcant paquet per al disc del grup anglès de pub rock The Winkies  o la del disc Go 2, de XTC, amb solament un text sobre fons negre que incitava a comprar el disc. Eren, efectivament, altres temps, difícils d’entendre avui dia quan la música es presenta sense suport físic o, com a molt, en un petit CD de 12,5x14 cms, que amb prou feines permet observar que aquella imatge de portada és, en definitiva, art. A la imatge, Portada de Dark Side Of The Moon de Pink Floyd, d'Storm Thorgerson.