"Josep Tapiró. Pintor de Tànger" al MNAC

l pintor Josep Tapiró i Baró (Reus 1836-Tànger 1913) ha estat considerat un dels orientalistes més significatius de l’àmbit internacional. No obstant això, ha estat, incomprensiblement, un dels més oblidats posteriorment. Amb l’exposició Josep Tapiró. Pintor de Tànger, que es podrà visitar fins al 14 de setembre, el Museu Nacional es proposa recuperar la figura d’un dels artistes més reconeguts del seu temps. Format a Barcelona, a la Llotja, amb Claudi Lorenzale i a Madrid, a l’Escola Superior de Pintura i Gravat, amb Federico de Madrazo, l’any 1877 es va instal·lar a la ciutat de Tànger. Josep Tapiró va considerar Tànger un indret idoni per aprofundir en el coneixement de la societat nord-africana i representar-la pictòricament de manera creïble. Tapiró va fer un acostament quasi científic a la societat magribina. Les seves composicions anaven més enllà dels estereotips i clixés propis de la pintura orientalista presents des del romanticisme. La seva obra esdevé un significatiu document testimonial d’un món en retrocés davant la pressió colonialista europea. Les seves obres són testimoni de la transformació urbana i cultural que va tenir lloc a Tànger a finals del XIX, que a la fi va desembocar en el que es coneix com el Tànger Internacional. Les seves obres més conegudes són les sèries de retrats de bust i de mig cos de personatges populars, els retrats de núvies i les escenes que copsen les tradicions religioses. Tapiró va ser, com aquesta exposició demostrarà, un artista absolutament extraordinari, de marcada personalitat i llenguatge propi, i un virtuós aquarel·lista internacional. A la imatge, "El santó Darcawid" de Josep Tapiró.