“Present indicatiu” a Fabra i Coats, Fàbrica de Creació

L’exposició Present indicatiu reuneix, d’una banda, els projectes finalistes de la present edició del Premi Miquel Casablancas, un certamen de referència a l’estat espanyol que posa de relleu les manifestacions més significatives de l’art contemporani emergent; i de l’altra, els tres projectes desenvolupats pels artistes que varen participar al programa de Residències de Sant Andreu Contemporani i Fabra i Coats, Fàbrica de Creació. Es podrà visitar del 30 de maig al 7 de juny del 2014. El Present d’indicatiu és el temps verbal que s’utilitza per fer referència a accions que s’esdevenen en el mateix moment en què són anunciades. És un temps, doncs, on el subjecte enunciador i l’acció que és anunciada comparteixen una mateixa coordenada temporal. El programa de Sant Andreu Contemporani i, molt especialment, l’activitat generada amb relació al Premi Miquel Casablancas i al projecte de Residències Artístiques, té la particularitat de situar-se en aquesta immediatesa del temps indicatiu present, enunciant un conjunt de pràctiques significatives de les arts visuals contemporànies en el mateix moment en què s’esdevenen. Sant Andreu Contemporani realitza una funció indicativa, en posar èmfasi en una sèrie de treballs i de maneres de pensar i entendre el fet artístic que poden ser rellevants en la nostra contemporaneïtat. Són treballs que, al mateix temps, esdevenen indicatius del moment present en el que tenen lloc, i amb el qual dialoguen de manera crítica. Treballs que es situen en un present indicatiu per, també, imaginar futurs possibles. El Premi Miquel Casablancas és un concurs d’arts visuals que es va fundar al barri de Sant Andreu de Barcelona l’any 1982. Des d’aleshores ha seguit vinculat al barri, però progressivament, sobretot a partir del 2003, s’ha anat consolidant en el conjunt de l’estat espanyol com un dels certaments de referència en el camp de les arts visuals més emergents. El concurs està dirigit a artistes de fins a 35 anys, i actualment té quatre modalitats diferents. En aquesta edició, el Premi Miquel Casablancas ha rebut al voltant d’unes 300 sol·licituds, que han estat revisades per un jurat format per Andrea Rodríguez Novoa i Verónica Valentini (comissàries independents), Sema d’Acosta (crític i comissari independent) i Maite Muñoz (Responsable de l’Arxiu del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA), tots ells amb vot, així com per membres del Districte de Sant Andreu i de l’equip de Sant Andreu Contemporani, tots ells amb veu però sense vot. Els finalistes d’aquesta edició són: Obra: Ana Esteve, Andrés Galeano, Jordi Ferreiro, David Mutiloa, Alberto Salván, Claudia Pagès, Marc Larré, Ian Waelder, Almudena Lobera, Cristian Herrera, Lúa Coderch i Julia Mariscal. Projecte: Andrea Canepa?, Tana Garrido, David Crespo i José Begega. Publicació: Daniel Toca, Gabriel Pericàs, Equipo Palomar, Anna Dot i/ Pep Vidal. Comunicació gràfica: Hijos de Martín (Edu Piracés i Marina Martínez), Partícula (Priscila Clementti) i Two Staples (Albert Ibanyez i Judit Rigau). L’exposició Present indicatiu reuneix tots els treballs finalistes en la modalitat d’Obra, així com els dossiers dels projectes finalistes de la resta de modalitats. Els guanyadors es comunicaran durant la cerimònia d’entrega de premis, que tindrà lloc el divendres 30 de maig (veure detalls a l’encapçalament de la nota de premsa). Des de l’any 2011 i en col·laboració amb l’ICUB, Sant Andreu Contemporani ofereix un programa de residències per a artistes visuals. Mitjançant una convocatòria oberta, en cada edició es seleccionen els tres artistes o col·lectius artístics que participaran al programa. Cada un d’ells disposa d’un espai de treball a la Fàbrica de creació Fabra i Coats, així com d’una borsa de producció de 1.200 euros per a desenvolupar un projecte artístic. A Present indicatiu es presenten els treballs dels artistes que varen participar al programa de residències l’any 2013: la parella artística formada per Jacobo Bugarín i Mónica Cabo, Carolina Bonfim i Ainara Elgoibar. Jacobo Bugarín i Mònica Cabo desenvolupen cada un el seu treball artístic en solitari, però sovint també treballen com a binomi artístic. En la seva residència a Fabra i Coats van dur a terme el projecte Push Factor, relacionat específicament amb la història i l’arquitectura d’aquest espai i del barri de Sant Andreu, a partir de la investigació dels colomars que hi ha al recinte fabril i dels que encara existeixen al districte. Bugarín i Cabo ofereixen un anàlisi exhaustiu dels comportaments dels coloms que, a mig camí entre la realitat i l'especulació, dóna lloc a un espai de documentació amb registres diferents com el text, el vídeo i la instal·lació. Durant la seva residència, l’artista brasilenya Carolina Bonfim va desenvolupar el projecte Not Himself!, una performance amb la qual prosegueix la seva línia d’investigació sobre la reconfiguració del vincle entre la mirada i la presència física, a partir dels codis que regeixen els gestos i les possibilitats de representar el cos. Not Himself! és un projecte deslocalitzat que es presentarà oficialment el juny de 2014 a Manifest! Choreographing Social Movements in the Americas (Montréal, Canadà). L’artista Ainara Elgoibar va desenvolupar el projecte Gold 20, que es presenta a l’exposició en format d’instal·lació. El Gold 20 és un tipus de vidre daurat, sense or, que va crear la planta de Guardian a Tudela i que s'utilitza principalment en arquitectura d'alta gamma. El treball d’Elgoibar va contemplar dues etapes: en la primera, l’artista va estudiar aquest material i el seu procés productiu a fàbrica a través de registre audiovisual; en la segona, va analitzar les formes arquitectòniques dels gratacels de vidre de Bilbao, a partir de la realització de maquetes en vidre daurat.