Eduardo Gómez Ballesteros projecta el genocidi al Museu Memorial de l'Exili

Arran d'una exposició al MUME, a la secció "Art i memòria", d'una part del "Genocide Project", el video "Machettes", el MUME exposa amb més profunditat i detall, el treball d'investigació artística al voltant dels genocidis històrics. L'artista Eduardo Gómez presenta, així doncs, per segona vegada al MUME de la Jonquera seus treballs vinculats al projecte en construcció contínua anomenat genèricament Genocide Project, on les imatges violentes, procedents fonamentalment de situacions de guerra, constitueixen una part fonamental de la seva obra artística. Amb elles pretén aportar a la comprensió dels esdeveniments i esbossar alguns dels problemes que vinculen l'art al testimoni i la memòria. Utilitza el camp de la memòria visual a través d'imatges que contenen violència implícita, la qual cosa el porta gairebé sempre a treballar des del costat de les víctimes, amb tota la seva càrrega de tensió, terror i incomprensió. Les peces d'art creades es nodreixen d'imatges d'arxiu de víctimes de processos polítics violents, recopilades en els països d'origen del conflicte, i de fotografies de llocs de tortura, reclusió i execució. L’exposició consta de diverses peces que prenen com a base imatges d'arxiu vinculades a processos violents, amb el que l'artista pretén apropar l'espectador a la memòria col·lectiva a través de l'experiència individual i amb això indicar una especial forma de fer un monument: com icones de la representació de la mort en el nostre temps. El material documental bàsic d'Espais d'Excepció es va recopilar amb motiu de dues exposicions que van tenir lloc el 2016 al Museu de la Memòria i els Drets Humans i a la Villa Grimaldi, a Xile, on es van recollir imatges de víctimes, victimaris i llocs de tortura i execució de la dictadura militar establerta en aquest país entre 1973 i 1990. Aquesta exposició es conforma a manera de tauler d'escacs com a camp de joc, de vida i de mort. Si alguna cosa caracteritza la situació de les víctimes és el lloc que ocupen en l'espai, la impossibilitat d'escapar d'aquest lloc, la sensació d'estar condemnats a ser trepitjats com els "restes de sòls" testimonis del seu dolor: protagonistes d'aquests espais de excepció dels seus drets i llibertats. A més, en aquest espai recreat, les víctimes comparteixen presència amb els victimaris, com a eines necessàries de la repressió.