Retrospectiva de Salvador Dalí al Brasil

Després de l’èxit incontestable de la retrospectiva de Salvador Dalí a París i Madrid al 2012-2013, i juntament amb el Museu Reina Sofia de Madrid, el Salvador Dalí Museum (SDM) de Saint Petersburg (Florida) i l’Institut Tomie Ohtake (Brasil), des del mes de maig fins al mes de desembre se celebrarà l’exposició d’obra de l’artista més gran que mai s’hagi portat a terme a Llatinoamèrica. Concretament, es podrà veure a les ciutats de Rio de Janeiro i Sao Paulo, al Brasil. Constarà d’un recorregut per obres de totes les èpoques, per bé que es farà incidència especial en el període surrealista. L’exposició Salvador Dalí és la mostra antològica d’obra de l’artista més gran que mai s’hagi celebrat en aquest país. Conté un total de 220 peces. Podrà veure’s al Centre Cultural Banco do Brasil de Rio de Janeiro del 29 de maig al 22 de setembre de 2014 i es traslladarà parcialment a l’Institut Tomie Ohtake de Sao Paulo, on s’hi podrà veure des de l’1 d’octubre fins a finals d’any. La gran entesa entre les institucions organitzadores ha propiciat, en el passat més recent, les exposicions al Centre Pompidou i al Museu Reina Sofia amb gran èxit de públic i de crítica i ara afavoreix la realització d’aquesta important retrospectiva que compta amb grans obres del mestre empordanès. Així, la Fundació Dalí vol complir uns dels seus objectius fundacionals: el de promocionar, divulgar i prestigiar, tant en el territori de l’Estat espanyol com a l’estranger, l’obra artística i intel·lectual del pintor. A la mostra si poden contemplar obres de l’època de formació del pintor com ara Retrat del pare i casa d’Es Llaner, c. 1920 (FGSD), El camí de Portlligat amb vistes sobre el Cap de Creus, c. 1921 (SDM), Autoretrat cubista, 1923 (Museu Reina Sofia), Retrat de la meva germana, 1925 (Museu Reina Sofia), Bust de Voltaire, 1941 (SDM), Idil·li atòmic i urànic melancòlic, 1945 (Museu Reina Sofia), A propòsit del “Discurs sobre la forma cúbica de Juan de Herrera”, 1960 (Museu Reina Sofia), El peu de Gala (obra estereoscòpica en dos elements), c. 1975-76 (FGSD), fins a Sense títol. Segons “La nit” de Miquel Àngel, 1982 (FGSD) o bé Contorsió topològica d’una figura femenina convertint-se en violoncel de 1983 (Museu Reina Sofia). En aquesta visió retrospectiva, l’època surrealista és la protagonista indiscutible. Es tracta del moment de consagració del pintor, el que li ha donat fama universal i en el que desenvolupa el seu mètode paranoic-crític d’interpretació de la realitat. Per aquest motiu, les tres institucions han volgut destacar especialment aquesta etapa mostrant obres molt significatives de les seves col·leccions. En són un bon exemple: Monument imperial a la dona-nena, 1929 (Museu Reina Sofia), El sentiment de velocitat, 1931 (FGSD), Eco morfològic, 1935 (SDM) o Paisatge pagà mitjà, 1937 (FGSD). També es projectaran les dues pel·lícules realitzades amb Luis Buñuel Un chien andalou (1929) i L’Âge d’or (1930), que van suposar per ambdós autors l’entrada al grup surrealista com a membres de ple dret. Com a complement ideal a les activitats del pintor en aquest moviment, presentem els gravats que va realitzar per il·lustrar Les Chants de Maldoror. Aquest poema en prosa escrit per Isidore Ducasse, conegut com a Conde de Lautrémont, va ser un leitmotiv per al grup surrealista tant pel tema com pel món oníric que descriu, convertint-se així en un dels autors de capçalera del moviment. A més d’aquests gravats, s’ha inclòs a l’exposició d’altres aproximacions a aquesta tècnica que, de vegades, no han estat prou ben explicades i que ens ajuden a comprendre els múltiples interessos de l’artista. Així, trobarem les il·lustracions per a diferents obres de la literatura universal com per exemple: Pages choisies de Don Quichotte de la Mancha de Miguel de Cervantes (1957); Le Château d’Otrante de Horace Walpole (1964) o exemplars de la col·lecció de la Fundació Dalí. Aquesta important retrospectiva inclou un gran nombre de peces documentals que acompanyen les pintures exposades. Els documents, tots ells provinents de l’arxiu del Centre d’Estudis Dalinians, reforcen el diàleg que s’estableix entre les pintures que es presenten i permeten, a més, fer un recorregut biogràfic i, alhora artístic, per la trajectòria del pintor. En destaquem dos llibres en els quals va col·laborar de forma activa realitzant el frontispici d’ambdós: L'Immaculée conception d’André Breton i Paul Éluard de 1930 i Onan de Georges Hugnet de 1934. La incursió del pintor en el món del cel·luloide es completa amb la projecció del film d’Alfred Hitchcock, Recorda (1945), les seqüències del somni del qual van ser dissenyades per Salvador Dalí. Amb aquesta mostra, es proposa una mirada que ajudi a entendre Dalí en totes les seves vessants: la de pintor, dibuixant, pensador, escriptor, apassionat per la ciència, catalitzador dels corrents d’avantguarda, il·lustrador, dissenyador, cineasta, escenògraf. També com a inconformista, amb una actuació personal capaç de percebre la importància creixent de la cultura de masses i, evidentment, com artista que experimenta en tots els camps de la creació fins i tot en els més innovadors com són les instal·lacions i les performances. A la imatge, "Figures tombades a la sorra", 1926. Fundació Gala?Salvador Dalí, Figueres. © Salvador Dalí, Fundació Gala?Salvador Dalí/AUTVIS, Figueres, 2014.