“Arquitectures Empeltades” representa Catalunya a la Biennal de Venècia

S’ha inaugurat «Arquitectures Empeltades/Grafting Architecture» el projecte que representa Catalunya a la 14aBiennal d’Arquitectura de Venècia dins els Eventi Collaterali. El projecte, impulsat per l’Institut Ramon Llull, està comissariat per Josep Torrents i Alegre, amb el comissariat adjunt de Guillem Carabí Bescós i Jordi Ribas Boldú, i recull un total de 16 obres arquitectòniques que volen mostrar el canvi de paradigma que s'està produint a l'arquitectura contemporània catalana, exemplificant una manera de fer que sap actualitzar una tradició viva, projectant-la cap el futur. El projecte l’han presentat a la premsa els consellers de Cultura i de Territori i Sostenibilitat, Ferran Mascarell i Santi Vila; el director Promoció dels Sectors Culturals de l'Institut de Cultura de Barcelona, Llucià Homs; el director de l’IRL, Àlex Susanna, i el comissari. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha afirmat que “l'arquitectura és un dels eixos fonamentals de la cultura catalana al llarg dels segles, i això li dóna una continuïtat que aquesta exposició recull. Homenatja aquesta manera de fer, d'empeltar el nou projecte amb l'arquitectura prèvia, que trenca amb el model arquitectònic en el que l’arquitecte sentia la necessitat de partir de zero”. Mascarell ha incidit a més en què “l'arquitectura catalana té una presència molt sòlida en aquesta Biennal: pel pavelló català, per la presència catalana al pavelló espanyol, per projectes paral·lels com els de la Fundació Mies Van der Rohe o la Fundació Sorigué, i pels noms propis presents a altres pavellons, bé com a comissaris o com a artistes. És una mostra de la força de l'arquitectura catalana”. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, considera que “és un encert que Cultura impulsi i Territori col·labori sota el paraigües de l'Institut Ramon Llull en la defensa del col·lectiu d'arquitectes, un dels sectors que més excel·leix al nostre país, però que ha patit com cap altre la crisi”. “Compartim la defensa del sector; Cultura, en tant que activitat cultural, i Territori, en tant activitat econòmica, volem que a Catalunya es pensi arquitectura que es construeixi després arreu del món”, ha conclòs. El director Promoció dels Sectors Culturals de l'Institut de Cultura de Barcelona, Llucià Homs, ha afirmat que “entenem que Barcelona exerceix de capital, i que per tant aglutina una part significativa de la cultura de tot el país. Precisament per això considerem que una exposició d'arquitectura com aquesta potencia l'interés per la nostra ciutat i el seu relat, a través d'alguns dels seus arquitectes del passat i de la contemporaneïtat”. El director de l’Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, ha fet un balanç d’aquesta exposició “altament positiu, jaavui que tot just és el primer dia”. “Es tracta d'una proposta que ja està generant entusiasme i gran interés”, ha afegit. I ha destacat que “és una iniciativa coral, de sector. Presentem un conjunt de 16 projectes de despatxos d'arquitectes del nostre país que reflecteixen una gran diversitat i creativitat”. Per a Susanna “aquesta exposició ens mostra un nou paradigma i d'alguna manera il·lumina el que pot ser el futur de l'arquitectura”. El comissari de la mostra, Josep Torrents i Alegre, ha explicat que “en aquesta exposició mostrem diverses dimensions de riquesa: riquesa d'arquitectes, riquesa de projectes i també riquesa d'actituds. Estem mostrant que l'arquitectura catalana és ben viva, i que els nostres arquitectes estan molt arrelats a cada realitat i cada territori, rebutjant franquícies estandaritzades que fan que els carrers de tantes ciutats siguin tots iguals”. En aquest sentit, Torrents assenyala que “cada arquitectura que mostrem a Venècia té una relació intensa amb el territori i la cultura de cada lloc”. Arquitectures Empeltades: Catalonia at Venice. El punt de partida d’«Arquitectures Empeltades» és la reforma de la Casa Bofarull (1913-1933), una de les obres cabdals de Josep Maria Jujol (1879-1949). Aquesta arquitectura permet identificar una actitud que es pot resseguir en molts projectes construïts el darrer segle, i que es fonamenta en un intens diàleg amb les preexistències, físiques i no, que permeten desenvolupar un projecte que inclou i barreja els elements nous i els existents, tal com l’esqueix empelta l’arbre. “Aquesta complexitat és singular, ja que no es dóna habitualment a altres llocs d’Europa”. Per mostrar-ho, s’han seleccionat 16 edificis que il·lustren aquesta actitud: Edificis seleccionats:Reforma de la Casa Bofarull (1913-1933, Josep Maria Jujol, als Pallaresos);  Apartaments a les golfes de la Pedrera (1953-1955, Francisco Juan Barba Corsini, a Barcelona);  Restauració de l’església de l’Hospitalet (1981-1984, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur, a Eivissa);  IES La Llauna (1984-86, Carme Pinós i Enric Miralles, a Badalona);     Caldereria petita, rehabilitació d’habitatge entre mitgeres (2001-2002, Calderon - Folch - Sarsanedas Arquitectes, a Gelida);  Museu de Can Framis (2007-2009, Jordi Badia BAAS Arquitectura, a Barcelona);  Espai públic Teatre La Lira (2004-2011, RCR Arquitectes–Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta– i Joan Puigcorbé, a Ripoll);  Apartament Juan (2011, Vora arquitectura –Pere Buil i Toni Riba–, a Barcelona);  Auditori a l’església de Sant Francesc (2003-2011, David Closes, a Santpedor);Tres estacions de la Línia 9 del Metro: Amadeu Torner, Parc Logístic i Mercabarna (2008-2011, Garcés - De Seta - Bonet Arquitectes –Jordi Garcés, Daria e Seta i Anna Bonet– i Ingeniería Tec-4 –Ferran Casanovas, Antonio Santiago i Felipe Limongi–, a Barcelona); Espai transmissor del túmul/dolmen megalític (2007-2013, Toni Gironès, a Seró, Artesa de Segre);Clínica Arenys – can Zariquiey (2006-2013, Josep Miàs Arquitectes –Josep Miàs–, a Arenys de Munt);Centre cultural Casal Balaguer (1996 - en procés, Flores&Prats Arquitectes –Eva Prats i Ricardo Flores– i Duch-Pizá Arquitectos –M. José Duch i Francisco Pizá–, a Palma); Restauració paisatgística de l’abocador de la vall d’En Joan a Begues (2002 - en procés, Enric Batlle, Joan Roig i Teresa Galí, al Parc Natural del Garraf); Torre de 94 habitatges de protecció oficial (2012 - en procés, Josep Llinàs, a l’Hospitalet de Llobregat); i projecte de revitalització del districte d’Adhamiya (2012 - en procés, AV62 Arquitectos –Victòria Garriga i Toño Foraster– i Pedro García del Barrio - Pedro Azara, a Bagdad). El fil conductor de la proposta és la descripció dels diversos projectes a través del procés arquitectònic i de la posterior percepció de l’edifici resultant. Aquests projectes s’entenen a partir de si mateixos, de la seva singularitat, i no com a arquitectures que formen part d’un moviment. En la fase de Percepció s’han seleccionat quatre edificis que permeten resseguir un segle d’arquitectura, la Casa Bofarull (1913-1933), l’IES La Llauna (1984-86), l’espai públic Teatre La Lira (2004-2011) i l’espai transmissor del túmul/dolmen (2007-2013), per visualitzar aquestes diferents percepcions a través de diverses vies: càmeres fixes, fotografies diàries i performances artístiques (Accions) alteraran la quotidianitat d’aquests quatre espais. En paraules del comissari “hem volgut ensenyar el procés, i també com un cop acabats els edificis són contenidors de vida”. Aquesta és la segona vegada que l’Institut Ramon Llull presenta Catalunya dins els Eventi Collaterali de la Biennal d’Arquitectura de Venècia, on va participar per primera vegada el 2012 amb el projecte «Vogadors/Architectural Rowers», comissariat per Jordi Badia i Fèlix Arranz. Des del 2009 ha tingut presència regular també als Eventi Collaterali de la Biennal d’Art.